moving towards XHTML compliance
This commit is contained in:
koenr
@@ -1,12 +1,12 @@
|
||||
<p>Dialogues</p>
|
||||
|
||||
<ul>
|
||||
<li><a href="help.php?module=dialogue&file=addsubject.html">Afegir un assumpte al diàleg</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=dialogue&file=closedialogue.html">Tancar un diàleg</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=dialogue&file=deleteafter.html">Suprimir diàlegs</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=dialogue&file=dialoguetype.html">Tipus de diàlegs</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=dialogue&file=info.html">Més informació</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=dialogue&file=maildefault.html">Correu per defecte</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=dialogue&file=multiple.html">Múltiples diàlegs</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=dialogue&file=addsubject.html">Afegir un assumpte al diàleg</a></li>
|
||||
<li><a href="help.php?module=dialogue&file=closedialogue.html">Tancar un diàleg</a></li>
|
||||
<li><a href="help.php?module=dialogue&file=deleteafter.html">Suprimir diàlegs</a></li>
|
||||
<li><a href="help.php?module=dialogue&file=dialoguetype.html">Tipus de diàlegs</a></li>
|
||||
<li><a href="help.php?module=dialogue&file=info.html">Més informació</a></li>
|
||||
<li><a href="help.php?module=dialogue&file=maildefault.html">Correu per defecte</a></li>
|
||||
<li><a href="help.php?module=dialogue&file=multiple.html">Múltiples diàlegs</a></li>
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
|
||||
@@ -1,4 +1,4 @@
|
||||
<img valign=absmiddle src="<?php echo $cfg->wwwroot?>/mod/dialogue/icon.gif"> <b>Diàlegs</b></p>
|
||||
<img alt valign="absmiddle" src="<?php echo $cfg->wwwroot?>/mod/dialogue/icon.gif"> <b>Diàlegs</b></p>
|
||||
|
||||
<p>Aquest mòdul proporciona un mètode senzill de comunicación entre parelles d'usuaris. Un professor pot obrir un diàleg amb un estudiant i (opcionalment) un estudiant pot obrir un diàleg amb un professor, i (opcionalment) un estudiant pot obrir un diàleg amb un altre estudiant. Un professor o un estudiant poden participar simultàniament en diversos diàlegs.</p>
|
||||
|
||||
|
||||
@@ -1,4 +1,4 @@
|
||||
<p><img valign=absmiddle src="<?php echo $CFG->wwwroot?>/mod/dialogue/icon.gif"> <b>Diàlegs</b></p>
|
||||
<p><img alt valign="absmiddle" src="<?php echo $CFG->wwwroot?>/mod/dialogue/icon.gif"> <b>Diàlegs</b></p>
|
||||
<ul>
|
||||
<p>Aquest mòdul proporciona un mètode senzill de comunicació entre parelles d'usuaris. Un professor pot obrir un diàleg amb un estudiant, un estudiant pot obrir un diàleg amb un professor i (opcionalment) un estudiant pot obrir un diàleg amb un altre estudiant. Un professor o un estudiant poden participar simultàniament en diversos diàlegs.</p>
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
@@ -1,12 +1 @@
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Escriure</B></P>
|
||||
|
||||
<P>Quan escriviu un text que ha de llegir una altra persona, intenteu escriure pensant en el vostre destinatari.</P>
|
||||
|
||||
<P>Expliqueu-vos tan clarament i simple com pugueu per tal d'evitar malentesos. Una cosa que podeu fer és evitar les frases llargues quan sigui prou amb una de més curta.</P>
|
||||
|
||||
<P>En un diàleg ajuda molt fer enviaments breus i centrats en el tema. Sempre podeu tancar un diàleg i iniciar-ne un altre si voleu començar a discutir una altra cosa.</p>
|
||||
|
||||
<p>Quan contesteu als altres, penseu en qüestions interessants que els podeu preguntar. Això us ajudarà a vós i a l'altre persona a pensar (i aprendre!) sobre el tema sotmès a discussió.</p>
|
||||
|
||||
<p align=right><a href="help.php?file=questions.html">Més informació sobre fer preguntes</a></p>
|
||||
<p align=right><a href="help.php?file=reading.html">Més informació sobre com llegir</a></p>
|
||||
<p align="center"><b>Escriure</b></p>
|
||||
@@ -1,9 +1,9 @@
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Permetre nous missatges</B></P>
|
||||
<p align="center"><b>Permetre nous missatges</b></p>
|
||||
|
||||
<P>Aquesta opció us permet impedir que els estudiants enviïn contingut nou a aquest fòrum.</P>
|
||||
<p>Aquesta opció us permet impedir que els estudiants enviïn contingut nou a aquest fòrum.</p>
|
||||
|
||||
<P>En la majoria dels fòrums no voldreu posar restriccions als estudiants i triareu la primera opció, que els permet iniciar nous temes de debat (fils) i també enviar respostes dins d'aquests fils.
|
||||
<p>En la majoria dels fòrums no voldreu posar restriccions als estudiants i triareu la primera opció, que els permet iniciar nous temes de debat (fils) i també enviar respostes dins d'aquests fils.</p>
|
||||
|
||||
<P>De vegades, però, preferireu inhabilitar aquesta opció. Per exemple, això és útil en el fòrum de notícies si voleu que només els professors puguin enviar nous ítems, que apareixen a la pàgina principal del curs. En aquest cas triaríeu la tercera opció: «Debats no, respostes no».
|
||||
<p>De vegades, però, preferireu inhabilitar aquesta opció. Per exemple, això és útil en el fòrum de notícies si voleu que només els professors puguin enviar nous ítems, que apareixen a la pàgina principal del curs. En aquest cas triaríeu la tercera opció: «Debats no, respostes no».</p>
|
||||
|
||||
<P>Altres vegades potser voldreu permetre només als professors iniciar nous debats, però que els estudiants puguin contestar dins d'aquests fils (per exemple en el fòrum de notícies de la pàgina inicial del lloc). En aquest cas trieu la segona opció: «Debats no, però respostes sí».
|
||||
<p>Altres vegades potser voldreu permetre només als professors iniciar nous debats, però que els estudiants puguin contestar dins d'aquests fils (per exemple en el fòrum de notícies de la pàgina inicial del lloc). En aquest cas trieu la segona opció: «Debats no, però respostes sí».</p>
|
||||
|
||||
@@ -1,11 +1,11 @@
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Fitxers adjunts als missatges</B></P>
|
||||
<p align="center"><b>Fitxers adjunts als missatges</b></p>
|
||||
|
||||
<P>Opcionalment podeu adjuntar UN fitxer del vostre ordinador quan envieu un missatge als fòrums. Aquest fitxer es penja al servidor i és emmagatzemat amb el missatge.
|
||||
<p>Opcionalment podeu adjuntar UN fitxer del vostre ordinador quan envieu un missatge als fòrums. Aquest fitxer es penja al servidor i és emmagatzemat amb el missatge.</p>
|
||||
|
||||
<P>Això és útil quan voleu compartir una imatge, per exemple, o un document del processador de textos.
|
||||
<p>Això és útil quan voleu compartir una imatge, per exemple, o un document del processador de textos.</p>
|
||||
|
||||
<P>Aquest fitxer pot ser de qualsevol tipus, però en tot cas és molt aconsellable que tingui l'extensió estàndard de tres lletres com ara .doc per als documents Word, .jpg o .png per a imatges, etc. Això farà més fácil que els altres puguin baixar i veure els vostres fitxers en els seus navegadors.
|
||||
<p>Aquest fitxer pot ser de qualsevol tipus, però en tot cas és molt aconsellable que tingui l'extensió estàndard de tres lletres com ara .doc per als documents Word, .jpg o .png per a imatges, etc. Això farà més fácil que els altres puguin baixar i veure els vostres fitxers en els seus navegadors.</p>
|
||||
|
||||
<P>Si editeu un missatge i hi adjunteu un nou fitxer, aleshores aquest reemplaçarà l'anterior.
|
||||
<p>Si editeu un missatge i hi adjunteu un nou fitxer, aleshores aquest reemplaçarà l'anterior.</p>
|
||||
|
||||
<P>Si editeu un missatge que té un fitxer adjunt i deixeu en blanc el camp de fitxer adjunt, aleshores es conservarà el fitxer original.
|
||||
<p>Si editeu un missatge que té un fitxer adjunt i deixeu en blanc el camp de fitxer adjunt, aleshores es conservarà el fitxer original.</p>
|
||||
|
||||
@@ -1,11 +1,11 @@
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Tipus de fòrums</B></P>
|
||||
<p align="center"><b>Tipus de fòrums</b></p>
|
||||
|
||||
<P>Es poden triar diversos tipus de fòrums:
|
||||
<p>Es poden triar diversos tipus de fòrums:</p>
|
||||
|
||||
<P><B>Un debat simple</B> - és un sol tema, tot en una pàgina. Útil per a debats breus i enfocats.
|
||||
<p><b>Un debat simple</b> - és un sol tema, tot en una pàgina. Útil per a debats breus i enfocats.</p>
|
||||
|
||||
<P><B>Fòrum estàndard per a ús general</B> - és un fòrum obert en el qual tothom pot iniciar un nou tema en qualsevol moment. Aquest és el millor fòrum de propòsit general.
|
||||
<p><b>Fòrum estàndard per a ús general</b> - és un fòrum obert en el qual tothom pot iniciar un nou tema en qualsevol moment. Aquest és el millor fòrum de propòsit general.</p>
|
||||
|
||||
<P><B>Cada persona envia un debat</B> - Cada persona pot enviar exactament un tema de debat (i tothom pot enviar-hi respostes). Aquest és útil quan vols que cada estudiant iniciï un debat, centrat per exemple en les seves reflexions sobre el tema de la setmana, i que tots els altres contestin.
|
||||
<p><b>Cada persona envia un debat</b> - Cada persona pot enviar exactament un tema de debat (i tothom pot enviar-hi respostes). Aquest és útil quan vols que cada estudiant iniciï un debat, centrat per exemple en les seves reflexions sobre el tema de la setmana, i que tots els altres contestin.</p>
|
||||
|
||||
<P>(Més desenvolupament en versions futures de Moodle.)
|
||||
<p>(Més desenvolupament en versions futures de Moodle.)</p>
|
||||
|
||||
@@ -1,9 +1 @@
|
||||
<p>Fòrums</p>
|
||||
<ul>
|
||||
<li><a href="help.php?module=forum&file=allowdiscussions.html">Permetre discussions</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=forum&file=attachment.html">Fitxers adjunts</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=forum&file=forumtype.html">Tipus de fòrums</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=forum&file=maxattachmentsize.html">Mida màxima dels fitxers adjunts</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=forum&file=ratings.html">Valoracions</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=forum&file=subscription.html">Subscripció</a>
|
||||
</ul>
|
||||
<p>Fòrums</p>
|
||||
@@ -1,5 +1,5 @@
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Mida màxima dels fitxers adjunts</B></P>
|
||||
<p align="center"><b>Mida màxima dels fitxers adjunts</b></p>
|
||||
|
||||
<P>La persona que configura un fòrum pot triar una mida màxima per a tots els fitxers adjunts que s'hi enviïn.
|
||||
<p>La persona que configura un fòrum pot triar una mida màxima per a tots els fitxers adjunts que s'hi enviïn.</p>
|
||||
|
||||
<P>De vegades serà possible penjar un fitxer més gran, però no es desarà al servidor i es visualitzarà un missatge d'error.
|
||||
<p>De vegades serà possible penjar un fitxer més gran, però no es desarà al servidor i es visualitzarà un missatge d'error.</p>
|
||||
|
||||
@@ -1,4 +1,4 @@
|
||||
<P><IMG VALIGN=absmiddle SRC="<?php echo $CFG->wwwroot?>/mod/forum/icon.gif"> <B>Fòrums</B></P>
|
||||
<UL>
|
||||
<p><img alt valign="absmiddle" src="<?php echo $CFG->wwwroot?>/mod/forum/icon.gif"> <b>Fòrums</b></p>
|
||||
<ul>
|
||||
<p>Aquesta activitat pot ser la més important: és aquí on té lloc la major part del debat. Els fòrums es poden estructurar de diferents maneres i poden incloure una valoració de cada missatge per parts dels companys. Els missatges es poden visualitzar en diferents formats i poden incloure fitxers adjunts. Quan se subscriuen a un fòrum, els participants reben una còpia de cada missatge per correu electrònic. El professor pot imposar la subscripció a tots els seus estudiants si així ho desitja.</p>
|
||||
</UL>
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
+104
-52
@@ -1,52 +1,104 @@
|
||||
<p align="center"><b>Valoracions</b></p>
|
||||
|
||||
<p>Cada missatge es pot valorar utilitzant una escala basada en la <b>teoria del coneixement separat i connectat</b>.</p>
|
||||
|
||||
<p>Aquesta teoria us pot ajudar a veure les interaccions humanes d'una altra manera. Descriu dues formes diferents d'avaluar i aprendre sobre les coses que veiem i sentim.</p>
|
||||
|
||||
<p>Tot i que cadascun de nosaltres utilitzem aquests dos mètodes en diferent mesura en diferents ocasions, pot ser útil com a exemple per entendre'ns imaginar dues persones, una que sigui majoritàriament un coneixedor separat, en Joan, i l'altra que sigui majorment una coneixedora connectada, la Maria.</p>
|
||||
|
||||
<ul>
|
||||
<li>En Joan prefereix romandre tan 'objectiu' com sigui possible, sense permetre que intervinguin sentiments ni emocions. En una discussió amb altres persones que tenen idees diferents, a ell li agrada defendre les seves idees i usar la lògica per trobar escletxes en les idees dels oponents. És crític amb les idees noves mentre no siguin fets provats per fonts respectables, com ara llibres de text, professors prestigiosos o bé la seva experiència directa. En Joan és tot un exemple de <b>coneixedor separat.</b></li>
|
||||
<li>La Maria és més sensible a les altres persones. Està preparada per a l'empatia i tendeix a escoltar i fer preguntes fins que sent que pot connectar i "entendre les coses des de l'altre punt de vista". Aprèn provant a compartir les experiències que menen als coneixements de les altres persones. Quan parla amb altres evita la confrontació i molt sovint prova d'ajudar-los si pot veure la manera de fer-ho, usant suggeriments lògics. La Maria és un bon exemple de <b>coneixedora connectada.</b></li>
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
<p>Us heu fixat que el coneixedor separat és home i la connectada és dona? Alguns estudis han mostrat que estadísticament sol ser així, tot i que hi ha casos individuals en tot l'espectre que va entre aquests dos extrems.</p>
|
||||
|
||||
<p>Per a un grup d'aprenents efectiu i col·laboratiu, seria ideal que tothom fos capaç d'usar AMBDUES maneres de conèixer.</p>
|
||||
|
||||
<p>En una situació concreta com un fòrum electrònic, una intervenció d'una persona pot mostrar alguna de les dues característiques i fins i tot les dues. Algú que generalment és un bon coneixedor 'connectat' pot fer una intervenció molt 'separada', i a l'inrevés. L'objectiu de valorar cada missatge per mitjà d'aquesta escala és:</p>
|
||||
|
||||
<blockquote>
|
||||
a) ajudar-vos a pensar sobre aquestes qüestions quan llegiu altres missatges i b) proporcionar retroacció a cada autor sobre com el veuen els altres.
|
||||
</blockquote>
|
||||
|
||||
<p>Els resultats no s'utilitzen per avaluar de cap manera els estudiants; simplement serveixen per ajudar a millorar la comunicació i l'aprenentatge.</p>
|
||||
|
||||
<hr />
|
||||
|
||||
<p>Si hi esteu interessats, aquestes són algunes referències d'articles
|
||||
dels autors que originalment van desenvolupar aquestes idees:</p>
|
||||
|
||||
<ul>
|
||||
<li>Belenky, M.F., Clinchy, B.M., Goldberger, N.R., & Tarule, J.M. (1986).
|
||||
Women's ways of knowing: the development of self, voice, and mind. New York,
|
||||
NY: Basic Books.</li>
|
||||
<li>Clinchy, B.M. (1989a). The development of thoughtfulness in college women:
|
||||
Integrating reason and care. American Behavioural Scientist, 32(6), 647-657.</li>
|
||||
<li>Clinchy, B.M. (1989b). On critical thinking & connected knowing. Liberal
|
||||
education, 75(5), 14-19.</li>
|
||||
<li>Clinchy, B.M. (1996). Connected and separate knowing; Toward a marriage
|
||||
of two minds. In N.R. Goldberger, Tarule, J.M., Clinchy, B.M. &</li>
|
||||
<li>Belenky, M.F. (Eds.), Knowledge, Difference, and Power; Essays inspired
|
||||
by “Women’s Ways of Knowing” (pp. 205-247). New York, NY:
|
||||
Basic Books.</li>
|
||||
<li>Galotti, K. M., Clinchy, B. M., Ainsworth, K., Lavin, B., & Mansfield,
|
||||
A. F. (1999). A New Way of Assessing Ways of Knowing: The Attitudes Towards
|
||||
Thinking and Learning Survey (ATTLS). Sex Roles, 40(9/10), 745-766.</li>
|
||||
<li>Galotti, K. M., Reimer, R. L., & Drebus, D. W. (2001). Ways of knowing
|
||||
as learning styles: Learning MAGIC with a partner. Sex Roles, 44(7/8), 419-436.
|
||||
<br />
|
||||
</li>
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
<p align="center"><b>Valoracions</b></p>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<p>Cada missatge es pot valorar utilitzant una escala basada en la <b>teoria del coneixement separat i connectat</b>.</p>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<p>Aquesta teoria us pot ajudar a veure les interaccions humanes d'una altra manera. Descriu dues formes diferents d'avaluar i aprendre sobre les coses que veiem i sentim.</p>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<p>Tot i que cadascun de nosaltres utilitzem aquests dos mètodes en diferent mesura en diferents ocasions, pot ser útil com a exemple per entendre'ns imaginar dues persones, una que sigui majoritàriament un coneixedor separat, en Joan, i l'altra que sigui majorment una coneixedora connectada, la Maria.</p>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<ul>
|
||||
|
||||
<li>En Joan prefereix romandre tan 'objectiu' com sigui possible, sense permetre que intervinguin sentiments ni emocions. En una discussió amb altres persones que tenen idees diferents, a ell li agrada defendre les seves idees i usar la lògica per trobar escletxes en les idees dels oponents. És crític amb les idees noves mentre no siguin fets provats per fonts respectables, com ara llibres de text, professors prestigiosos o bé la seva experiència directa. En Joan és tot un exemple de <b>coneixedor separat.</b></li>
|
||||
|
||||
<li>La Maria és més sensible a les altres persones. Està preparada per a l'empatia i tendeix a escoltar i fer preguntes fins que sent que pot connectar i "entendre les coses des de l'altre punt de vista". Aprèn provant a compartir les experiències que menen als coneixements de les altres persones. Quan parla amb altres evita la confrontació i molt sovint prova d'ajudar-los si pot veure la manera de fer-ho, usant suggeriments lògics. La Maria és un bon exemple de <b>coneixedora connectada.</b></li>
|
||||
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<p>Us heu fixat que el coneixedor separat és home i la connectada és dona? Alguns estudis han mostrat que estadísticament sol ser així, tot i que hi ha casos individuals en tot l'espectre que va entre aquests dos extrems.</p>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<p>Per a un grup d'aprenents efectiu i col·laboratiu, seria ideal que tothom fos capaç d'usar AMBDUES maneres de conèixer.</p>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<p>En una situació concreta com un fòrum electrònic, una intervenció d'una persona pot mostrar alguna de les dues característiques i fins i tot les dues. Algú que generalment és un bon coneixedor 'connectat' pot fer una intervenció molt 'separada', i a l'inrevés. L'objectiu de valorar cada missatge per mitjà d'aquesta escala és:</p>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<blockquote>
|
||||
|
||||
a) ajudar-vos a pensar sobre aquestes qüestions quan llegiu altres missatges i b) proporcionar retroacció a cada autor sobre com el veuen els altres.
|
||||
|
||||
</blockquote>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<p>Els resultats no s'utilitzen per avaluar de cap manera els estudiants; simplement serveixen per ajudar a millorar la comunicació i l'aprenentatge.</p>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<hr />
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<p>Si hi esteu interessats, aquestes són algunes referències d'articles
|
||||
|
||||
dels autors que originalment van desenvolupar aquestes idees:</p>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<ul>
|
||||
|
||||
<li>Belenky, M.F., Clinchy, B.M., Goldberger, N.R., & Tarule, J.M. (1986).
|
||||
|
||||
Women's ways of knowing: the development of self, voice, and mind. New York,
|
||||
|
||||
NY: Basic Books.</li>
|
||||
|
||||
<li>Clinchy, B.M. (1989a). The development of thoughtfulness in college women:
|
||||
|
||||
Integrating reason and care. American Behavioural Scientist, 32(6), 647-657.</li>
|
||||
|
||||
<li>Clinchy, B.M. (1989b). On critical thinking & connected knowing. Liberal
|
||||
|
||||
education, 75(5), 14-19.</li>
|
||||
|
||||
<li>Clinchy, B.M. (1996). Connected and separate knowing; Toward a marriage
|
||||
|
||||
of two minds. In N.R. Goldberger, Tarule, J.M., Clinchy, B.M. &</li>
|
||||
|
||||
<li>Belenky, M.F. (Eds.), Knowledge, Difference, and Power; Essays inspired
|
||||
|
||||
by “Women’s Ways of Knowing” (pp. 205-247). New York, NY:
|
||||
|
||||
Basic Books.</li>
|
||||
|
||||
<li>Galotti, K. M., Clinchy, B. M., Ainsworth, K., Lavin, B., & Mansfield,
|
||||
|
||||
A. F. (1999). A New Way of Assessing Ways of Knowing: The Attitudes Towards
|
||||
|
||||
Thinking and Learning Survey (ATTLS). Sex Roles, 40(9/10), 745-766.</li>
|
||||
|
||||
<li>Galotti, K. M., Reimer, R. L., & Drebus, D. W. (2001). Ways of knowing
|
||||
|
||||
as learning styles: Learning MAGIC with a partner. Sex Roles, 44(7/8), 419-436.
|
||||
|
||||
<br />
|
||||
|
||||
</li>
|
||||
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
@@ -1,6 +1,6 @@
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Nombres d'articles RSS recents</B></P>
|
||||
<p align="center"><b>Nombres d'articles RSS recents</b></p>
|
||||
|
||||
<P>Aquesta opció us permet triar el nombre d'articles que s'inclouran en l'RSS.</P>
|
||||
<p>Aquesta opció us permet triar el nombre d'articles que s'inclouran en l'RSS.</p>
|
||||
|
||||
<P>Un nombre entre 5 i 20 seria apropiat per a la majoria dels fòrums. Incrementeu aquest valor si el fòrum té moltes intervencions.</P>
|
||||
<p>Un nombre entre 5 i 20 seria apropiat per a la majoria dels fòrums. Incrementeu aquest valor si el fòrum té moltes intervencions.</p>
|
||||
|
||||
|
||||
@@ -1,11 +1,11 @@
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>RSS en aquest fòrum</B></P>
|
||||
<p align="center"><b>RSS en aquest fòrum</b></p>
|
||||
|
||||
<P>Aquesta opció us permet habilitar l'RSS en aquest fòrum.</P>
|
||||
<p>Aquesta opció us permet habilitar l'RSS en aquest fòrum.</p>
|
||||
|
||||
<P>Podeu triar dues modalitats:</P>
|
||||
<p>Podeu triar dues modalitats:</p>
|
||||
|
||||
<UL>
|
||||
<LI><B>Debats:</B> l'RSS inclourà els nous debats que s'encetin en el fòrum, amb el missatge inicial.</LI>
|
||||
<LI><B>Missatges:</B> l'RSS inclourà cada missatge nou que s'enviï al fòrum.</LI>
|
||||
</UL>
|
||||
<ul>
|
||||
<li><b>Debats:</b> l'RSS inclourà els nous debats que s'encetin en el fòrum, amb el missatge inicial.</li>
|
||||
<li><b>Missatges:</b> l'RSS inclourà cada missatge nou que s'enviï al fòrum.</li>
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
|
||||
@@ -1,18 +1,18 @@
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Forum Subscription</B></P>
|
||||
<p align="center"><b>Forum Subscription</b></p>
|
||||
|
||||
<P>When a person is subscribed to a forum it means that
|
||||
<p>When a person is subscribed to a forum it means that
|
||||
they will be sent email copies of every post in that forum
|
||||
(posts are sent about <?PHP echo $CFG->maxeditingtime/60 ?> minutes
|
||||
after the post was first written).
|
||||
after the post was first written).</p>
|
||||
|
||||
<P>People can usually choose whether or not they want to be
|
||||
subscribed to each forum.
|
||||
<p>People can usually choose whether or not they want to be
|
||||
subscribed to each forum.</p>
|
||||
|
||||
<P>However, if a teacher forces subscription on a particular forum
|
||||
<p>However, if a teacher forces subscription on a particular forum
|
||||
then this choice is taken away and everyone in the class will get
|
||||
email copies.
|
||||
email copies.</p>
|
||||
|
||||
<P>This is especially useful in the News forum and in forums
|
||||
<p>This is especially useful in the News forum and in forums
|
||||
towards the beginning of the course (before everyone has
|
||||
worked out that they can subscribe to these emails themselves).
|
||||
worked out that they can subscribe to these emails themselves).</p>
|
||||
|
||||
|
||||
@@ -1,12 +1,12 @@
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Subscripció als fòrums</B></P>
|
||||
<p align="center"><b>Subscripció als fòrums</b></p>
|
||||
|
||||
<P>Quan una persona és subscrita a un fòrum això vol dir que se li enviarà per correu electrònic una còpia de cada missatge del fòrum (les còpies s'envien <?PHP echo $CFG->maxeditingtime/60 ?> minuts després que s'escriu el missatge).</P>
|
||||
<p>Quan una persona és subscrita a un fòrum això vol dir que se li enviarà per correu electrònic una còpia de cada missatge del fòrum (les còpies s'envien <?PHP echo $CFG->maxeditingtime/60 ?> minuts després que s'escriu el missatge).</p>
|
||||
|
||||
<P>Normalment la gent pot triar si vol o no vol estar subscrita a cada fòrum.</P>
|
||||
<p>Normalment la gent pot triar si vol o no vol estar subscrita a cada fòrum.</p>
|
||||
|
||||
<P>Tanmateix, si trieu d'imposar la subscripció a un fòrum concret, aleshores tots els usuaris del curs són subscrits automàticament, fins i tot els que s'inscriuen més endavant.</P>
|
||||
<p>Tanmateix, si trieu d'imposar la subscripció a un fòrum concret, aleshores tots els usuaris del curs són subscrits automàticament, fins i tot els que s'inscriuen més endavant.</p>
|
||||
|
||||
<P>Això és especialment útil per al Fòrum de notícies i per a tots els fòrums actius durant el començament del curs (fins que tots s'adonen que existeix la possibilitat de subscriure's individualment a aquests correus).</P>
|
||||
<p>Això és especialment útil per al Fòrum de notícies i per a tots els fòrums actius durant el començament del curs (fins que tots s'adonen que existeix la possibilitat de subscriure's individualment a aquests correus).</p>
|
||||
|
||||
<p>Si trieu l'opció "Sí, inicialment" tots els usuaris actuals i futurs del curs seran subscrits inicialment però podran cancel·lar la subscripció en qualsevol moment. Si trieu "Sí, per sempre" no podran cancel·lar la subscripció.</p>
|
||||
|
||||
|
||||
@@ -1,6 +1,6 @@
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Paraules clau</B></P>
|
||||
<p align="center"><b>Paraules clau</b></p>
|
||||
|
||||
<P>Cada entrada del glossari pot tenir associada una llista de paralues clau (o àlies).</P>
|
||||
<p>Cada entrada del glossari pot tenir associada una llista de paralues clau (o àlies).</p>
|
||||
|
||||
<P>Aquestes paraules es poden utilitzar com a maneres alternatives de referir-se a l'entrada. Per exemple, s'utilitzaran per crear enllaços automàtics.</P>
|
||||
<p>Aquestes paraules es poden utilitzar com a maneres alternatives de referir-se a l'entrada. Per exemple, s'utilitzaran per crear enllaços automàtics.</p>
|
||||
|
||||
|
||||
@@ -1,5 +1,5 @@
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Permet comentaris en les entrades</B></P>
|
||||
<p align="center"><b>Permet comentaris en les entrades</b></p>
|
||||
|
||||
<P>És possible permetre a altres que afegeixin comentaris a les entrades del glossari.</P>
|
||||
<p>És possible permetre a altres que afegeixin comentaris a les entrades del glossari.</p>
|
||||
|
||||
<P>Podeu triar si aquesta característica s'habilita o no s'habilita.</P>
|
||||
<p>Podeu triar si aquesta característica s'habilita o no s'habilita.</p>
|
||||
|
||||
@@ -1,3 +1,3 @@
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Permet entrades duplicades</B></P>
|
||||
<p align="center"><b>Permet entrades duplicades</b></p>
|
||||
|
||||
<p>Si activeu aquesta opció, aleshores diferents entrades poden fer servir el mateix nom de concepte.</p>
|
||||
|
||||
@@ -1,5 +1,5 @@
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Distinció entre majúscules i minúscules</B></P>
|
||||
<p align="center"><b>Distinció entre majúscules i minúscules</b></p>
|
||||
|
||||
<P>Aquest paràmetre especifica si cal que coincideixin exactament majúscules i minúscules per crear enllaços automàtics a aquestes entrades.</P>
|
||||
<p>Aquest paràmetre especifica si cal que coincideixin exactament majúscules i minúscules per crear enllaços automàtics a aquestes entrades.</p>
|
||||
|
||||
<P>Per exemple, si està activat, aleshores un mot com "html"en un missatge d'un fòrum NO s'enllaçarà a una entrada de glossari anomenada "HTML".</P>
|
||||
<p>Per exemple, si està activat, aleshores un mot com "html"en un missatge d'un fòrum NO s'enllaçarà a una entrada de glossari anomenada "HTML".</p>
|
||||
|
||||
@@ -1,3 +1,3 @@
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Estat d'aprovació per defecte</B></P>
|
||||
<p align="center"><b>Estat d'aprovació per defecte</b></p>
|
||||
|
||||
<P>Aquest paràmetre permet al professor definir què passa amb les noves entrades afegides pels estudiants. Aquestes es poden fer disponibles automàticament per a tothom, o també es pot fer que el professor les aprovi una per una.</P>
|
||||
<p>Aquest paràmetre permet al professor definir què passa amb les noves entrades afegides pels estudiants. Aquestes es poden fer disponibles automàticament per a tothom, o també es pot fer que el professor les aprovi una per una.</p>
|
||||
|
||||
@@ -1,3 +1,3 @@
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Descripció</B></P>
|
||||
<p align="center"><b>Descripció</b></p>
|
||||
|
||||
<P>Aquest camp us permet descriure la finalitat del glossari i també proporcionar instruccions, informació addicional, enllaços, etc.</P>
|
||||
<p>Aquest camp us permet descriure la finalitat del glossari i també proporcionar instruccions, informació addicional, enllaços, etc.</p>
|
||||
|
||||
@@ -1,8 +1,8 @@
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Definir la destinació de les entrades importades</B></P>
|
||||
<p align="center"><b>Definir la destinació de les entrades importades</b></p>
|
||||
|
||||
<P>Podeu especificar on voleu importar les entrades:</P>
|
||||
<p>Podeu especificar on voleu importar les entrades:</p>
|
||||
|
||||
<UL>
|
||||
<LI><B>Glossari actual:</B> les entrades importades s'afegiran al glossari obert actualment.</li>
|
||||
<LI><B>Nou glossari:</B> es crearà un glossari nou basat en la informació que proporcioni el fitxer i les noves entrades s'inseriran en aquest.</li>
|
||||
</UL>
|
||||
<ul>
|
||||
<li><b>Glossari actual:</b> les entrades importades s'afegiran al glossari obert actualment.</li>
|
||||
<li><b>Nou glossari:</b> es crearà un glossari nou basat en la informació que proporcioni el fitxer i les noves entrades s'inseriran en aquest.</li>
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
@@ -1,6 +1,6 @@
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Format de visualització</B></P>
|
||||
<p align="center"><b>Format de visualització</b></p>
|
||||
|
||||
<P>Aquest paràmetre especifica la manera de visualitzar cada entrada dins del glossari. Els formats per defecte són:</p>
|
||||
<p>Aquest paràmetre especifica la manera de visualitzar cada entrada dins del glossari. Els formats per defecte són:</p>
|
||||
|
||||
<blockquote>
|
||||
<dl>
|
||||
|
||||
@@ -2,11 +2,11 @@
|
||||
|
||||
<p>Aquesta opció us permet decidir si els estudiants poden editar les seves entrades en qualsevol moment.</p>
|
||||
|
||||
<p>Podeu seleccionar:
|
||||
<p>Podeu seleccionar:</p>
|
||||
|
||||
<ul>
|
||||
<li><b>Sí:</b> les entrades es poden editar sempre.
|
||||
<li><b>Sí:</b> les entrades es poden editar sempre.</li>
|
||||
|
||||
<li><b>No:</b> les entrades es poden editar durant un temps configurable.
|
||||
<li><b>No:</b> les entrades es poden editar durant un temps configurable.</li>
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
|
||||
@@ -1,5 +1,5 @@
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Definir el nombre d'entrades per pàgina</B></P>
|
||||
<p align="center"><b>Definir el nombre d'entrades per pàgina</b></p>
|
||||
|
||||
<P>El glossari es pot configurar per limitar el nombre d'entrades que es mostren en una pàgina.</P>
|
||||
<p>El glossari es pot configurar per limitar el nombre d'entrades que es mostren en una pàgina.</p>
|
||||
|
||||
<P>Si teniu un nombre molt gran d'entrades enllaçades automàticament, haureu de posar un valor baix en aquest paràmetre per tal de previndre temps llargs de càrrega de la pàgina.</P>
|
||||
<p>Si teniu un nombre molt gran d'entrades enllaçades automàticament, haureu de posar un valor baix en aquest paràmetre per tal de previndre temps llargs de càrrega de la pàgina.</p>
|
||||
|
||||
@@ -1,3 +1,3 @@
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Fitxer per importar</B></P>
|
||||
<p align="center"><b>Fitxer per importar</b></p>
|
||||
|
||||
<P>Seleccioneu el fitxer XML del vostre ordinador que conté les entrades per importar.</P>
|
||||
<p>Seleccioneu el fitxer XML del vostre ordinador que conté les entrades per importar.</p>
|
||||
|
||||
@@ -1,6 +1,6 @@
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Coincidència de mots complets</B></P>
|
||||
<p align="center"><b>Coincidència de mots complets</b></p>
|
||||
|
||||
<P>Si s'han habilitat els enllaços automàtics, aleshores activant aquest paràmetre imposareu que només s'enllacin mots complets.</P>
|
||||
<p>Si s'han habilitat els enllaços automàtics, aleshores activant aquest paràmetre imposareu que només s'enllacin mots complets.</p>
|
||||
|
||||
<P>Per exemple, una entrada del glossari anomenada "pedagog"
|
||||
no crearà un enllaç dins del mot "pedagogia".</P>
|
||||
<p>Per exemple, una entrada del glossari anomenada "pedagog"
|
||||
no crearà un enllaç dins del mot "pedagogia".</p>
|
||||
|
||||
@@ -1,8 +1,8 @@
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Definir un glossari global</B></P>
|
||||
<p align="center"><b>Definir un glossari global</b></p>
|
||||
|
||||
<P>Els administradors poden definir que un glossari sigui global.</P>
|
||||
<p>Els administradors poden definir que un glossari sigui global.</p>
|
||||
|
||||
<P>Aquests glossaris poden ser part de qualsevol curs (però més particularment de la pàgina principal).</P>
|
||||
<p>Aquests glossaris poden ser part de qualsevol curs (però més particularment de la pàgina principal).</p>
|
||||
|
||||
<P>La diferència amb un glossari normal local és que les entrades s'utilitzen per crear enllaços automàtics a tot el lloc (i no sols dins del mateix curs al
|
||||
qual pertany el glossari).</P>
|
||||
<p>La diferència amb un glossari normal local és que les entrades s'utilitzen per crear enllaços automàtics a tot el lloc (i no sols dins del mateix curs al
|
||||
qual pertany el glossari).</p>
|
||||
|
||||
@@ -1,3 +1,3 @@
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Importar categories</B></P>
|
||||
<p align="center"><b>Importar categories</b></p>
|
||||
|
||||
<P>Per defecte s'importaran totes les entrades. Podeu especificar si voleu que també s'importin les categories (i que s'hi assignin les noves entrades).</P>
|
||||
<p>Per defecte s'importaran totes les entrades. Podeu especificar si voleu que també s'importin les categories (i que s'hi assignin les noves entrades).</p>
|
||||
|
||||
@@ -1,31 +1,61 @@
|
||||
<p>Glossari</p>
|
||||
|
||||
<blockquote>
|
||||
Fitxers d'ajuda nivell glossari:
|
||||
<ul>
|
||||
<li><a href="help.php?module=glossary&file=description.html">Definir un glossari</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=glossary&file=globalglossary.html">Definir un glossari global</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=glossary&file=mainglossary.html">Definir el glossari principal del curs</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=glossary&file=defaultapproval.html">Aprovació d'entrades</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=glossary&file=allowduplicatedentries.html">Entrades duplicades en els glossaris</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=glossary&file=studentcanpost.html">Els estudiants poden enviar entrades</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=glossary&file=allowcomments.html">Comentaris en les entrades</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=glossary&file=displayformat.html">Formats de visualització de les entrades</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=glossary&file=entbypage.html">Nombre d'entrades per pàgina</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=glossary&file=shows.html">Opcions de navegació per a la visualització alfabètica</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=glossary&file=linkcategories.html">Enllaçament automàtic de categories</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=glossary&file=filetoimport.html">Importar entrades</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=glossary&file=importcategories.html">Importar categories</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=glossary&file=destination.html">Destinació de les entrades importades</a>
|
||||
</ul>
|
||||
</blockquote>
|
||||
|
||||
<blockquote>
|
||||
Fitxers d'ajuda nivell entrada:
|
||||
<ul>
|
||||
<li><a href="help.php?module=glossary&file=usedynalink.html">Enllaçament automàtic d'entrades</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=glossary&file=aliases.html">Paraules clau: què són?</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=glossary&file=casesensitive.html">Majúscules i minúscules en els enllaços automàtics</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=glossary&file=fullmatch.html">Enllaços automàtics i mots complets</a>
|
||||
</ul>
|
||||
<p>Glossari</p>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<blockquote>
|
||||
|
||||
Fitxers d'ajuda nivell glossari:
|
||||
|
||||
<ul>
|
||||
|
||||
<li><a href="help.php?module=glossary&file=description.html">Definir un glossari</a></li>
|
||||
|
||||
<li><a href="help.php?module=glossary&file=globalglossary.html">Definir un glossari global</a></li>
|
||||
|
||||
<li><a href="help.php?module=glossary&file=mainglossary.html">Definir el glossari principal del curs</a></li>
|
||||
|
||||
<li><a href="help.php?module=glossary&file=defaultapproval.html">Aprovació d'entrades</a></li>
|
||||
|
||||
<li><a href="help.php?module=glossary&file=allowduplicatedentries.html">Entrades duplicades en els glossaris</a></li>
|
||||
|
||||
<li><a href="help.php?module=glossary&file=studentcanpost.html">Els estudiants poden enviar entrades</a></li>
|
||||
|
||||
<li><a href="help.php?module=glossary&file=allowcomments.html">Comentaris en les entrades</a></li>
|
||||
|
||||
<li><a href="help.php?module=glossary&file=displayformat.html">Formats de visualització de les entrades</a></li>
|
||||
|
||||
<li><a href="help.php?module=glossary&file=entbypage.html">Nombre d'entrades per pàgina</a></li>
|
||||
|
||||
<li><a href="help.php?module=glossary&file=shows.html">Opcions de navegació per a la visualització alfabètica</a></li>
|
||||
|
||||
<li><a href="help.php?module=glossary&file=linkcategories.html">Enllaçament automàtic de categories</a></li>
|
||||
|
||||
<li><a href="help.php?module=glossary&file=filetoimport.html">Importar entrades</a></li>
|
||||
|
||||
<li><a href="help.php?module=glossary&file=importcategories.html">Importar categories</a></li>
|
||||
|
||||
<li><a href="help.php?module=glossary&file=destination.html">Destinació de les entrades importades</a></li>
|
||||
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
</blockquote>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<blockquote>
|
||||
|
||||
Fitxers d'ajuda nivell entrada:
|
||||
|
||||
<ul>
|
||||
|
||||
<li><a href="help.php?module=glossary&file=usedynalink.html">Enllaçament automàtic d'entrades</a></li>
|
||||
|
||||
<li><a href="help.php?module=glossary&file=aliases.html">Paraules clau: què són?</a></li>
|
||||
|
||||
<li><a href="help.php?module=glossary&file=casesensitive.html">Majúscules i minúscules en els enllaços automàtics</a></li>
|
||||
|
||||
<li><a href="help.php?module=glossary&file=fullmatch.html">Enllaços automàtics i mots complets</a></li>
|
||||
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
</blockquote>
|
||||
@@ -1,5 +1,5 @@
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Enllaçar automàticament les categories</B></P>
|
||||
<p align="center"><b>Enllaçar automàticament les categories</b></p>
|
||||
|
||||
<P>Podeu especificar si voleu que les categories s'enllacin automàticament o no.</P>
|
||||
<p>Podeu especificar si voleu que les categories s'enllacin automàticament o no.</p>
|
||||
|
||||
<P>Avís: les categories s'enllacen diferenciant majúscules i minúscules i només si coincideix el mot complet.</P>
|
||||
<p>Avís: les categories s'enllacen diferenciant majúscules i minúscules i només si coincideix el mot complet.</p>
|
||||
|
||||
@@ -1,7 +1,7 @@
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Definir el glossari principal del curs</B></P>
|
||||
<p align="center"><b>Definir el glossari principal del curs</b></p>
|
||||
|
||||
<P>Podeu exportar entrades dels glossaris secundaris al glossari principal del curs.</P>
|
||||
<p>Podeu exportar entrades dels glossaris secundaris al glossari principal del curs.</p>
|
||||
|
||||
<p>Per fer això, heu d'especificar quin és el glossari principal. </p>
|
||||
|
||||
<p>Avís: només pot haver-hi un glossari principal per curs i només els professors poden actualitzar-lo.</P>
|
||||
<p>Avís: només pot haver-hi un glossari principal per curs i només els professors poden actualitzar-lo.</p>
|
||||
|
||||
@@ -1,14 +1,14 @@
|
||||
<P><IMG VALIGN=absmiddle SRC="<?php echo $CFG->wwwroot?>/mod/glossary/icon.gif"> <B>Glossari</B></P>
|
||||
<p><img alt valign="absmiddle" src="<?php echo $CFG->wwwroot?>/mod/glossary/icon.gif"> <b>Glossari</b></p>
|
||||
|
||||
<UL>
|
||||
<ul>
|
||||
|
||||
<P>Aquesta activitat permet als participants crear i mantenir una llista de definicions, com un diccionari.</P>
|
||||
<p>Aquesta activitat permet als participants crear i mantenir una llista de definicions, com un diccionari.</p>
|
||||
|
||||
<P>Les entrades es poden cercar o explorar en diferents formats.</P>
|
||||
<p>Les entrades es poden cercar o explorar en diferents formats.</p>
|
||||
|
||||
<P>El glossari també permet als professors exportar entrades d'un glossari en un altre (el principal) dins del mateix curs.</P>
|
||||
<p>El glossari també permet als professors exportar entrades d'un glossari en un altre (el principal) dins del mateix curs.</p>
|
||||
|
||||
<P>Finalment, és possible crear enllaços automàtics a aquestes entrades des de qualsevol punt del curs.</p>
|
||||
<p>Finalment, és possible crear enllaços automàtics a aquestes entrades des de qualsevol punt del curs.</p>
|
||||
|
||||
</UL>
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
|
||||
@@ -2,10 +2,10 @@
|
||||
|
||||
<p>Aquesta opció us permet habilitar l'RSS en aquest glossari.</p>
|
||||
|
||||
<p>Podeu triar:
|
||||
<p>Podeu triar:</p>
|
||||
|
||||
<ul>
|
||||
<li><b>Amb autor:</b> l'RSS generat inclourà el nom de l'autor de cada article.</li>
|
||||
<li><b>Sense autor:</b> l'RSS no inclourà el nom de l'autor de cada article.
|
||||
<li><b>Sense autor:</b> l'RSS no inclourà el nom de l'autor de cada article.</li>
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
|
||||
@@ -1,10 +1 @@
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Opcions de navegació per a la visualització
|
||||
alafabètica</B></P>
|
||||
|
||||
<P>Podeu personalitzar l'estil de navegació d'un glossari. Sempre es pot navegar i cercar, però podeu definir tres opcions més:</P>
|
||||
|
||||
<P><B>MOSTRA ESPECIAL</B> Habilita o deshabilita la navegació de caràcters especials com ara @, #, etc.</P>
|
||||
|
||||
<P><B>MOSTRA L'ALFABET</B> Habilita o deshabilita la navegació per les lletres de l'alfabet.</P>
|
||||
|
||||
<P><B>MOSTRA TOT</B> Habilita o deshabilita la navegació per totes les entrades a l'hora.</SPAN></P>
|
||||
<p align="center"><b>Opcions de navegació per a la visualització
|
||||
@@ -1,5 +1,5 @@
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Els estudiants poden afegir entrades</B></P>
|
||||
<p align="center"><b>Els estudiants poden afegir entrades</b></p>
|
||||
|
||||
<P>Podeu especificar si els estudiants poden o no poden afegir, editar o suprimir entrades. Les entrades que s'exportin a un glossari principal només poden ser actualitzades o suprimides per professors, de manera que aquest paràmetre només s'aplica a glossaris secundaris.</P>
|
||||
<p>Podeu especificar si els estudiants poden o no poden afegir, editar o suprimir entrades. Les entrades que s'exportin a un glossari principal només poden ser actualitzades o suprimides per professors, de manera que aquest paràmetre només s'aplica a glossaris secundaris.</p>
|
||||
|
||||
<P>Nota: un professor pot editar o suprimir sempre qualsevol entrada.</P>
|
||||
<p>Nota: un professor pot editar o suprimir sempre qualsevol entrada.</p>
|
||||
|
||||
@@ -1,8 +1,8 @@
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Enllaçar automàticament les entrades del glossari</B></P>
|
||||
<p align="center"><b>Enllaçar automàticament les entrades del glossari</b></p>
|
||||
|
||||
<P>Activar aquesta característica farà que es creïn enllaços automàtics a les entrades del glossari des de qualsevol punt del curs on apareguin les paraules del concepte: en els missatges dels fòrums, en recursos interns, en els sumaris setmanals, els diaris, etc.</P>
|
||||
<p>Activar aquesta característica farà que es creïn enllaços automàtics a les entrades del glossari des de qualsevol punt del curs on apareguin les paraules del concepte: en els missatges dels fòrums, en recursos interns, en els sumaris setmanals, els diaris, etc.</p>
|
||||
|
||||
<P>Si no voleu que s'enllaçi cert text (p. e. en un missatge d'un fòrum), aleshores afegiu les etiquetes <nolink> i </nolink> al voltant d'aquest text.</P>
|
||||
<p>Si no voleu que s'enllaçi cert text (p. e. en un missatge d'un fòrum), aleshores afegiu les etiquetes <nolink> i </nolink> al voltant d'aquest text.</p>
|
||||
|
||||
<P>Teniu en compte que els noms de les categories també s'enllacen.</P>
|
||||
<p>Teniu en compte que els noms de les categories també s'enllacen.</p>
|
||||
|
||||
|
||||
@@ -1,7 +1,7 @@
|
||||
<P><IMG VALIGN=absmiddle SRC="<?php echo $CFG->wwwroot?>/mod/journal/icon.gif"> <B>Diaris</B></P>
|
||||
<p><img alt valign="absmiddle" src="<?php echo $CFG->wwwroot?>/mod/journal/icon.gif"> <b>Diaris</b></p>
|
||||
|
||||
<UL>
|
||||
<P>Aquest mòdul és una activitat de reflexió molt important. El professor demana a l'estudiant que reflexioni sobre un tema concret, i l'estudiant pot editar i polir la seva resposta durant un cert temps. Aquesta resposta és privada i només la pot veure el professor, el qual pot oferir retroacció i pot qualificar cada entrada del diari. En general és bona idea tenir una activitat de diari cada setmana.</P>
|
||||
</UL>
|
||||
<ul>
|
||||
<p>Aquest mòdul és una activitat de reflexió molt important. El professor demana a l'estudiant que reflexioni sobre un tema concret, i l'estudiant pot editar i polir la seva resposta durant un cert temps. Aquesta resposta és privada i només la pot veure el professor, el qual pot oferir retroacció i pot qualificar cada entrada del diari. En general és bona idea tenir una activitat de diari cada setmana.</p>
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
@@ -1,7 +1,7 @@
|
||||
<P><IMG VALIGN=absmiddle SRC="<?php echo $CFG->wwwroot?>/mod/label/icon.gif"> <B>Etiquetes</B></P>
|
||||
<p><img alt valign="absmiddle" src="<?php echo $CFG->wwwroot?>/mod/label/icon.gif"> <b>Etiquetes</b></p>
|
||||
|
||||
<UL>
|
||||
<P>Aquesta no és realmente una activitat: és una activitat "falsa" que us permet inserir text i imatges, en la pàgina del curs, entre les altres activitats.</p>
|
||||
</UL>
|
||||
<ul>
|
||||
<p>Aquesta no és realmente una activitat: és una activitat "falsa" que us permet inserir text i imatges, en la pàgina del curs, entre les altres activitats.</p>
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
@@ -1,7 +1 @@
|
||||
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Intents per respondre el qüestionari</B></P>
|
||||
|
||||
<P>Podeu permetre que els estudiants realitzin diferents intents per respondre
|
||||
el qüestionari.
|
||||
<P>Això pot contribuir a fer de la resposta més una activitat educativa
|
||||
que no pas una simple avaluació.
|
||||
|
||||
@@ -1,12 +1 @@
|
||||
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Categories de preguntes</B></P>
|
||||
|
||||
<P>En lloc de tenir totes les preguntes en una gran llista és preferible
|
||||
que creeu categories per tenir-les endreçades.
|
||||
<P>Cada categoria té un nom i una petita descripció.
|
||||
<P>Les categories també poden ser "publicades", és a dir,
|
||||
ser accessibles a tots els cursos del servidor de manera que els altres cursos
|
||||
les puguin utilitzar en els seus qüestionaris.
|
||||
<P>Es poden crear i esborrar a voluntat. Tanmateix si proveu d'esborrar una categoria
|
||||
que contingui preguntes s'us demanarà abans que especifiqueu una altra
|
||||
categoria per traslladar-les-hi.
|
||||
|
||||
@@ -1,5 +1,5 @@
|
||||
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Mostrar les respostes correctes</B></P>
|
||||
<p align="center"><b>Mostrar les respostes correctes</b></p>
|
||||
|
||||
<P>Si activeu aquesta opció aleshores la interacció mostrarà
|
||||
també la resposta correcta per cada pregunta ressaltada en un color brillant.</P>
|
||||
<p>Si activeu aquesta opció aleshores la interacció mostrarà
|
||||
també la resposta correcta per cada pregunta ressaltada en un color brillant.</p>
|
||||
|
||||
@@ -1,10 +1,10 @@
|
||||
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Crear diferents qüestions</B></P>
|
||||
<p align="center"><b>Crear diferents qüestions</b></p>
|
||||
|
||||
<P>Aquesta pàgina us permet crear diferents qüestions a la vegada.</P>
|
||||
<P>Ara us permetrà crear una quantitat de Qüestions a l'atzar i, opcionalment,
|
||||
afegir-les al qüestionari actual.</P>
|
||||
<P>Més endavant aquesta pàgina evolucionarà cap a un Assistent
|
||||
més complet que tindrà més opcions.</P>
|
||||
<P> </P>
|
||||
<p>Aquesta pàgina us permet crear diferents qüestions a la vegada.</p>
|
||||
<p>Ara us permetrà crear una quantitat de Qüestions a l'atzar i, opcionalment,
|
||||
afegir-les al qüestionari actual.</p>
|
||||
<p>Més endavant aquesta pàgina evolucionarà cap a un Assistent
|
||||
més complet que tindrà més opcions.</p>
|
||||
<p> </p>
|
||||
|
||||
|
||||
@@ -1,7 +1,7 @@
|
||||
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Descripció</B></P>
|
||||
<p align="center"><b>Descripció</b></p>
|
||||
|
||||
<P>Aquest tipus de pregunta no és en realitat una pregunta.</p>
|
||||
<P>El que fa és escriure un text sense demanar cap resposta.</p>
|
||||
<P>Pot ser utilitzat per mostrar un text descriptiu que utilitzarà el següent
|
||||
<p>Aquest tipus de pregunta no és en realitat una pregunta.</p>
|
||||
<p>El que fa és escriure un text sense demanar cap resposta.</p>
|
||||
<p>Pot ser utilitzat per mostrar un text descriptiu que utilitzarà el següent
|
||||
grup de qüestions.</p>
|
||||
|
||||
@@ -1,6 +1,6 @@
|
||||
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Retroalimentació</B></P>
|
||||
<p align="center"><b>Retroalimentació</b></p>
|
||||
|
||||
<P>Si activeu la retroalimentació del qüestionari els estudiants rebran
|
||||
retroalimentació, del tipus correcte o incorrecte, per cada resposta.</P>
|
||||
<p>Si activeu la retroalimentació del qüestionari els estudiants rebran
|
||||
retroalimentació, del tipus correcte o incorrecte, per cada resposta.</p>
|
||||
|
||||
|
||||
@@ -1,4 +1,4 @@
|
||||
|
||||
<p align=center><b>Importar arxius "Blackboard Quiz Format"</b></p>
|
||||
<p align="center"><b>Importar arxius "Blackboard Quiz Format"</b></p>
|
||||
|
||||
<p>Documentació per completar.</p>
|
||||
|
||||
@@ -1,4 +1,4 @@
|
||||
|
||||
<p align=center><b>Importar arxius en format personalitzat </b></p>
|
||||
<p align="center"><b>Importar arxius en format personalitzat </b></p>
|
||||
|
||||
<p>Documentació per completar</p>
|
||||
|
||||
@@ -1,4 +1,4 @@
|
||||
|
||||
<p align=center><b>Importar arxius en format "Missing Word"</b></p>
|
||||
<p align="center"><b>Importar arxius en format "Missing Word"</b></p>
|
||||
|
||||
<p>Documentació per completar.</p>
|
||||
|
||||
@@ -1,30 +1 @@
|
||||
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Mètode d'avaluació</B></P>
|
||||
|
||||
<P>En el cas que es permetin múltiples intents per respondre el qüestionari
|
||||
hi ha diferents formes per calcular la nota final.
|
||||
<P><B>La nota més alta</B>
|
||||
<P>
|
||||
<UL>
|
||||
<P>La nota final serà la més alta o millor de tots els intents.
|
||||
</UL>
|
||||
|
||||
<P><B>La nota mitjana</B>
|
||||
<P>
|
||||
<UL>
|
||||
<P>La nota final serà la mitjana aritmètica de les notes de tots
|
||||
els intents.
|
||||
</UL>
|
||||
|
||||
<P><B>La primera nota</B>
|
||||
<P>
|
||||
<UL>
|
||||
<P>La nota final serà l'obtinguda al primer intent i les dels altres
|
||||
s'ignoraran.
|
||||
</UL>
|
||||
|
||||
<P><B>La darrera nota</B>
|
||||
<P>
|
||||
<UL>
|
||||
<P>La nota final serà l'obtinguda només en el darrer intent..
|
||||
</UL>
|
||||
|
||||
@@ -1,54 +1 @@
|
||||
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Importar preguntes noves</B></P>
|
||||
|
||||
<P>Aquesta funció us permet importar preguntes des d'un fitxer de text
|
||||
extern carregat amb un formulari.
|
||||
<P>Els formats d'arxiu suportats són aquests:
|
||||
<P><b>Paraula que falta </b>
|
||||
<UL>
|
||||
<P>Aquest format només suporta preguntes d'elecció múltiple.
|
||||
Cada resposta se separa amb una titlla (~), i la resposta correcta ve precedida
|
||||
per un signe igual (=). Observeu aquest exemple:
|
||||
<BLOCKQUOTE>Així que vam començar a explorar les nostres parts
|
||||
del cos com a infants es transformarem en estudiants de {=anatomia i fisiologia
|
||||
~reflexologia ~ciència ~experiment}, i en algun sentit encara som estudiants
|
||||
per la resta de la nostra vida. </BLOCKQUOTE>
|
||||
<p align=right><a href="help.php?file=formatmissingword.html&module=quiz">Més informació sobre el format de "Paraula que falta"
|
||||
</a></p>
|
||||
</UL>
|
||||
|
||||
|
||||
<P><B>AON</B></P>
|
||||
<UL>
|
||||
<P>És el mateix format que l'anterior excepte pel fet que després
|
||||
d'importar les preguntes totes les qüestions de resposta curta es transformen
|
||||
de quatre en quatre en Preguntes de relacionar.</P>
|
||||
<p>A més, les respostes a les preguntes d'elecció múltiple
|
||||
es barregen a l'atzar durant el procés d'importació.
|
||||
<p>El nom prové d'una organització que va esponsoritzar el desenvolupament
|
||||
d'algunes característiques dels qüestionaris.</p>
|
||||
</UL>
|
||||
|
||||
|
||||
<P><B>Blackboard</B></P>
|
||||
<UL>
|
||||
<P>Aquest mòdul pot importar preguntes desades en el format d'exportació
|
||||
de Blackboard. Està basat en la compilació de funcions XML per
|
||||
part del vostre PHP.</P>
|
||||
<p align=right><a href="help.php?file=formatblackboard.html&module=quiz">Més informació sobre el format de
|
||||
"Blackboard"</a></p>
|
||||
</UL>
|
||||
|
||||
<P><B>Personalitzat</B></P>
|
||||
<UL>
|
||||
<P>Si teniu un format propi per importar podeu implementar-lo vosaltres mateixos
|
||||
tot editant mod/quiz/format/custom.php
|
||||
<P>Es necessita una petita quantitat de codi, just per transformar un text donat
|
||||
en una pregunta senzilla.
|
||||
<p align=right><a href="help.php?file=formatcustom.html&module=quiz">Més
|
||||
informació sobre el format "Personalitzat"</a></p>
|
||||
</UL>
|
||||
|
||||
|
||||
<P>Més endavant es podran importar més formats, com ara WebCT, IMS
|
||||
QTI i qualsevol altre que els usuaris de Moodle vulguin implementar! </p>
|
||||
|
||||
@@ -1,32 +1 @@
|
||||
|
||||
<p>Qüestionaris</p>
|
||||
<ul>
|
||||
<li><a href="help.php?module=quiz&file=review.html">Permetre la revisió un cop tancat</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=quiz&file=attempts.html">Intents</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=quiz&file=categories.html">Categories</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=quiz&file=correctanswers.html">Respostes correctes</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=quiz&file=createmultiple.html">Crear diferents qüestionaris</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=quiz&file=description.html">Descripcions</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=quiz&file=repeatattempts.html">Intents basats en resultats anteriors</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=quiz&file=multianswer.html">Respostes incrustades (format Cloze)</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=quiz&file=grademethod.html">Forma d'avaluació</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=quiz&file=import.html">Importar preguntes</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=quiz&file=formatblackboard.html">Importar arxius de qüestionaris de Blackboard</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=quiz&file=formatcustom.html">Importar arxius de qüestionaris personalitzats</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=quiz&file=formatmissingword.html">Importar arxius amb Paraules que falten</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=quiz&file=match.html">Preguntes de relació</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=quiz&file=maxgrade.html">Nota màxima</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=quiz&file=multichoice.html">Preguntes d'elecció
|
||||
múltiple</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=quiz&file=numerical.html">Preguntes numèriques</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=quiz&file=timeopen.html">Obrir i tancar el qüestionari</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=quiz&file=feedback.html">Qüestionaris amb retroalimentació</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=quiz&file=questiontypes.html">Tipus de pregunta: crear una pregunta nova</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=quiz&file=random.html">Preguntes a l'atzar</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=quiz&file=randomsamatch.html">Preguntes de relació amb resposta curta aleatòria</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=quiz&file=shortanswer.html">Preguntes de resposta curta</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=quiz&file=shuffleanswers.html">Barrejar respostes</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=quiz&file=shufflequestions.html">Barrejar preguntes</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=quiz&file=truefalse.html">Preguntes de Vertader/Fals</a>
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
|
||||
@@ -1,9 +1 @@
|
||||
|
||||
<p align=center><b>Preguntes de relació</b></p>
|
||||
|
||||
<p>Després d'una introducció opcional es presenten diferents subpreguntes
|
||||
amb diferents respostes barrejades. Només hi ha una resposta correcta
|
||||
a cada pregunta.
|
||||
<p>L'estudiant ha de seleccionar una resposta que relacioni cada subpregunta.
|
||||
<p>Cada subpregunta és valorada de la mateixa manera a l'hora de contribuir
|
||||
a puntuar la pregunta en conjunt.
|
||||
|
||||
@@ -1,10 +1 @@
|
||||
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Nota màxima</B></P>
|
||||
|
||||
<P>La nota màxima que establiu per un qüestionari és la que
|
||||
determineu en les escales.
|
||||
<P>Per exemple, podeu establir la nota màxima en 20 perquè el qüestionari
|
||||
val el 20% de la nota de tot el curs.
|
||||
<P>Tanmateix podeu tenir un qüestionari amb 10 preguntes que valguin en total
|
||||
50 punts. En aquest cas totes les notes de les preguntes s'escalaran de manera
|
||||
que la puntuació màxima de tot el qüestionari sigui 20.
|
||||
|
||||
@@ -1,6 +1,6 @@
|
||||
|
||||
<P><IMG VALIGN=absmiddle SRC="<?php echo $CFG->wwwroot?>/mod/quiz/icon.gif"> <B>Qüestionaris</B></P>
|
||||
<UL>
|
||||
<p><img alt valign="absmiddle" src="<?php echo $CFG->wwwroot?>/mod/quiz/icon.gif"> <b>Qüestionaris</b></p>
|
||||
<ul>
|
||||
<p>Aquest mòdul permet al professorat dissenyar i preparar bateries de
|
||||
preguntes de diferents tipus: d'elecció múltiple, vertader/fals
|
||||
o de resposta curta.</p>
|
||||
@@ -10,5 +10,5 @@
|
||||
valorat automàticament de manera que el professor pot triar entre oferir
|
||||
retroalimentació o bé mostrar les respostes correctes. Aquest
|
||||
mòdul inclou la possibilitat de posar notes.</p>
|
||||
</UL>
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
|
||||
@@ -1,70 +1,140 @@
|
||||
|
||||
<p align="center"><b>Respostes incrustades (format Cloze)</b></p>
|
||||
|
||||
<p>Aquest tipus de pregunta tan flexible és semblant al conegut format
|
||||
Cloze.
|
||||
<p>Les preguntes consisteixen en un passatge d'un text, en format de Moodle, que
|
||||
té diferents respostes incrustades, incloent-ne dels tipus elecció
|
||||
múltiple, resposta curta o resposta numèrica.
|
||||
<p>De moment no hi ha una interfície gràfica per crear aquestes
|
||||
preguntes de forma que haureu d'especificar el format de pregunta usant un quadre
|
||||
de text o important-lo d'un fitxer extern.
|
||||
<p>Aquest és un exemple de text d'entrada que especifica una pregunta d'aquest
|
||||
tipus:
|
||||
<form>
|
||||
<center>
|
||||
<textarea rows=15 cols=60 wrap=virtual>Aquesta pregunta consisteix en un text amb una resposta incrustada just aquí {1:MULTICHOICE:Resposta incorrecta#Retroalimentació per resposta incorrecta~Una altra resposta incorrecta#Retroalimentació per una altra resposta incorrecta~=Resposta correcta#Retroalimentació per resposta correcta~%50% de la resposta que dona la meitat de punts#Retroalimentació per resposta meitat de punts} i ara haureu d'enfrontar-vos a aquesta resposta curta {1:SHORTANSWER:Resposta incorrecta#Retroalimentació per resposta incorrecta~=Resposta correcta#Retroalimentació per resposta correcta~%50%de la resposta que dona la meitat de punts#Retroalimentació per resposta meitat de punts} i per acabar un número decimal {2:NUMERICAL:=23.8:0.1#Retroalimentació per resposta correcta 23.8~%50%N/A#Retroalimentació per la meitat de la resposta en la regió propera a la resposta correcta}.
|
||||
|
||||
Fixeu-vos que les adreces com ara www.moodle.org i les emoticones :-) funcionen com de costum:
|
||||
a) T'agrada? {:MULTICHOICE:=Sí#Correcte~No#Em sembla que pensem diferent}
|
||||
b) Quina nota li posaries? {3:NUMERICAL:=3:2}
|
||||
|
||||
Bona sort!
|
||||
</textarea>
|
||||
</center>
|
||||
</form>
|
||||
|
||||
<p>Aquest exemple apareixeria als estudiants d'aquesta manera:</p>
|
||||
|
||||
|
||||
<form>
|
||||
<table align="CENTER" width="90%" class="generalbox" border="0" cellpadding="5" cellspacing="0"><tr><td bgcolor="#FFFFFF" class="generalboxcontent"><table width=100% cellspacing=10><tr><td nowrap width=100 valign=top><p align=center><b>3</b></p>
|
||||
<p align=center><font size=1>8 punts</font></p>
|
||||
<img height="1" width="100" src="pix/spacer.gif" alt=""><br />
|
||||
</td>
|
||||
<td valign=top>
|
||||
<p>Aquesta pregunta consisteix en un text amb una resposta incrustada
|
||||
just aquí
|
||||
<select name="q4ma1" >
|
||||
<option></option>
|
||||
<option value="4" >Resposta incorrecta</option>
|
||||
<option value="5" >Una altra resposta incorrecta</option>
|
||||
<option value="6" >Resposta correcta</option>
|
||||
<option value="7" >Resposta que dona la meitat de punts</option>
|
||||
</select>
|
||||
i ara haureu d'enfrontar-vos a aquesta resposta curta
|
||||
<input name="q4ma2" value="" type="TEXT" size="8"/>
|
||||
i per acabar un número decimal
|
||||
<input name="q4ma3" value="" type="TEXT" size="8"/>
|
||||
.<br />
|
||||
<br />
|
||||
Fixeu-vos que les adreces com ara www.moodle.org i les emoticones
|
||||
<img border="0" src="pix/s/smiley.gif" width="15" height="15">
|
||||
funcionen com de costum:<br />
|
||||
a) T'agrada?
|
||||
<select name="q4ma4" >
|
||||
<option></option>
|
||||
<option value="13" >Sí</option>
|
||||
<option value="14" >No</option>
|
||||
</select>
|
||||
<br />
|
||||
b) Quina nota li posaries?
|
||||
<input name="q4ma5" value="" type="TEXT" size="8"/>
|
||||
<br />
|
||||
<br />
|
||||
Bona sort!</p>
|
||||
</TD></TR></TABLE></td></tr></table>
|
||||
</form>
|
||||
|
||||
<br />
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<p align="center"><b>Respostes incrustades (format Cloze)</b></p>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<p>Aquest tipus de pregunta tan flexible és semblant al conegut format
|
||||
|
||||
Cloze.</p>
|
||||
|
||||
<p>Les preguntes consisteixen en un passatge d'un text, en format de Moodle, que
|
||||
|
||||
té diferents respostes incrustades, incloent-ne dels tipus elecció
|
||||
|
||||
múltiple, resposta curta o resposta numèrica.</p>
|
||||
|
||||
<p>De moment no hi ha una interfície gràfica per crear aquestes
|
||||
|
||||
preguntes de forma que haureu d'especificar el format de pregunta usant un quadre
|
||||
|
||||
de text o important-lo d'un fitxer extern.</p>
|
||||
|
||||
<p>Aquest és un exemple de text d'entrada que especifica una pregunta d'aquest
|
||||
|
||||
tipus: </p>
|
||||
|
||||
<form>
|
||||
|
||||
<center>
|
||||
|
||||
<textarea rows=15 cols=60 wrap=virtual>Aquesta pregunta consisteix en un text amb una resposta incrustada just aquí {1:MULTICHOICE:Resposta incorrecta#Retroalimentació per resposta incorrecta~Una altra resposta incorrecta#Retroalimentació per una altra resposta incorrecta~=Resposta correcta#Retroalimentació per resposta correcta~%50% de la resposta que dona la meitat de punts#Retroalimentació per resposta meitat de punts} i ara haureu d'enfrontar-vos a aquesta resposta curta {1:SHORTANSWER:Resposta incorrecta#Retroalimentació per resposta incorrecta~=Resposta correcta#Retroalimentació per resposta correcta~%50%de la resposta que dona la meitat de punts#Retroalimentació per resposta meitat de punts} i per acabar un número decimal {2:NUMERICAL:=23.8:0.1#Retroalimentació per resposta correcta 23.8~%50%N/A#Retroalimentació per la meitat de la resposta en la regió propera a la resposta correcta}.
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
Fixeu-vos que les adreces com ara www.moodle.org i les emoticones :-) funcionen com de costum:
|
||||
|
||||
a) T'agrada? {:MULTICHOICE:=Sí#Correcte~No#Em sembla que pensem diferent}
|
||||
|
||||
b) Quina nota li posaries? {3:NUMERICAL:=3:2}
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
Bona sort!
|
||||
|
||||
</textarea>
|
||||
|
||||
</center>
|
||||
|
||||
</form>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<p>Aquest exemple apareixeria als estudiants d'aquesta manera:</p>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<form>
|
||||
|
||||
<table align="center" width="90%" class="generalbox" border="0" cellpadding="5" cellspacing="0"><tr><td bgcolor="#FFFFFF" class="generalboxcontent"><table width="100%" cellspacing="10"><tr><td nowrap width="100" valign="top"><p align="center"><b>3</b></p>
|
||||
|
||||
<p align="center"><font size="1">8 punts</font></p>
|
||||
|
||||
<img height="1" width="100" src="pix/spacer.gif" alt=""><br />
|
||||
|
||||
</td>
|
||||
|
||||
<td valign="top">
|
||||
|
||||
<p>Aquesta pregunta consisteix en un text amb una resposta incrustada
|
||||
|
||||
just aquí
|
||||
|
||||
<select name="q4ma1" >
|
||||
|
||||
<option></option>
|
||||
|
||||
<option value="4" >Resposta incorrecta</option>
|
||||
|
||||
<option value="5" >Una altra resposta incorrecta</option>
|
||||
|
||||
<option value="6" >Resposta correcta</option>
|
||||
|
||||
<option value="7" >Resposta que dona la meitat de punts</option>
|
||||
|
||||
</select>
|
||||
|
||||
i ara haureu d'enfrontar-vos a aquesta resposta curta
|
||||
|
||||
<input name="q4ma2" value="" type="TEXT" size="8"/>
|
||||
|
||||
i per acabar un número decimal
|
||||
|
||||
<input name="q4ma3" value="" type="TEXT" size="8"/>
|
||||
|
||||
.<br />
|
||||
|
||||
<br />
|
||||
|
||||
Fixeu-vos que les adreces com ara www.moodle.org i les emoticones
|
||||
|
||||
<img alt="" border="0" src="pix/s/smiley.gif" width="15" height="15">
|
||||
|
||||
funcionen com de costum:<br />
|
||||
|
||||
a) T'agrada?
|
||||
|
||||
<select name="q4ma4" >
|
||||
|
||||
<option></option>
|
||||
|
||||
<option value="13" >Sí</option>
|
||||
|
||||
<option value="14" >No</option>
|
||||
|
||||
</select>
|
||||
|
||||
<br />
|
||||
|
||||
b) Quina nota li posaries?
|
||||
|
||||
<input name="q4ma5" value="" type="TEXT" size="8"/>
|
||||
|
||||
<br />
|
||||
|
||||
<br />
|
||||
|
||||
Bona sort!</p>
|
||||
|
||||
</td></tr></table></td></tr></table>
|
||||
|
||||
</form>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<br />
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
@@ -1,19 +1 @@
|
||||
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Preguntes d'elecció múltiple</B></P>
|
||||
|
||||
<P>Com a resposta a una pregunta, que pot contenir una imatge, l'estudiant tria
|
||||
entre diferents respostes. Hi ha dos tipus de preguntes d'elecció múltiple:
|
||||
de resposta senzilla i de resposta múltiple.
|
||||
<p>Les preguntes de resposta senzilla només ofereixen una i només
|
||||
una resposta per escollir. Generalment totes les notes a aquestes preguntes
|
||||
seran positives.</p>
|
||||
<P>Les preguntes de resposta múltiple permeten escollir entre una o més
|
||||
respostes a escollir, i cadascuna pot estar associada a una nota positiva o
|
||||
negativa de manera que escollint TOTES les opcions el resultat no necessàriament
|
||||
serà bo. Si el total de la nota és negatiu aleshores la nota global
|
||||
d'aquesta pregunta serà zero. Aneu amb compte perquè es poden
|
||||
plantejar preguntes que puntuïn per sobre del 100%.
|
||||
<P>Finalment cada resposta, correcta o incorrecta, pot incloure retroalimentació.
|
||||
Aquesta retroalimentació li apareixerà a l'estudiant a prop de
|
||||
cadascuna de les seves respostes en el cas que el qüestionari s'hagi configurat
|
||||
per mostrar retroalimentació.
|
||||
|
||||
@@ -1,13 +1 @@
|
||||
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Preguntes numèriques</B></P>
|
||||
|
||||
<p>Des de la perspectiva de l'estudiant una pregunta numèrica té
|
||||
la mateixa aparença que una pregunta de resposta curta.</P>
|
||||
<p>La diferència, però, és que les respostes numèriques
|
||||
que admet permeten acceptar un marge d'error. De manera que s'haurà d'establir
|
||||
un rang de possibles respostes correctes</P>
|
||||
<p>Per exemple, si la resposta és 30 amb un error acceptat de 5 aleshores
|
||||
qualsevol número entre 25 i 35 s'acceptarà com a resposta correcta.</p>
|
||||
<p>Les preguntes numèriques també poden tenir respostes no numèriques
|
||||
que acceptin qualsevol format de text. Això pot ser útil quan
|
||||
la resposta a una pregunta numèrica sigui +inf, -inf, etc.</p>
|
||||
|
||||
@@ -1,82 +1,164 @@
|
||||
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Crear una pregunta nova</B></P>
|
||||
|
||||
<P>Podeu afegir una gran varietat de tipus de pregunta a una categoria:</P>
|
||||
|
||||
<P><B>Elecció múltiple</B></P>
|
||||
<UL>
|
||||
<p>En resposta a una pregunta, que pot contenir una imatge, l'estudiant tria
|
||||
entre diferents respostes. Hi ha dos tipus de preguntes d'elecció múltiple:
|
||||
de resposta senzilla i de resposta múltiple.</p>
|
||||
<p align=right><a href="help.php?file=multichoice.html&module=quiz">Més informació sobre preguntes d'elecció múltiple</a></p>
|
||||
</UL>
|
||||
|
||||
<P><B>Resposta curta</B></P>
|
||||
<UL>
|
||||
<P>En resposta a una pregunta, que pot contenir una imatge, l'estudiant escriu
|
||||
una paraula o frase. Hi poden haver diferents respostes correctes amb qualificacions
|
||||
diferents. El text de les respostes pot ser o no sensible a les majúscules</P>
|
||||
<p align=right><a href="help.php?file=shortanswer.html&module=quiz">Més informació sobre les preguntes de resposta curta</a></p>
|
||||
</UL>
|
||||
|
||||
<P><B>Numèriques</B></P>
|
||||
<UL>
|
||||
<P>Des de la perspectiva de l'estudiant una pregunta numèrica té
|
||||
la mateixa aparença que una pregunta de resposta curta. La diferència,
|
||||
però, és que les respostes numèriques que admet permeten
|
||||
acceptar un marge d'error. De manera que s'haurà d'establir un rang
|
||||
de possibles respostes correctes.</P>
|
||||
<p></p>
|
||||
<p align=right><a href="help.php?file=numerical.html&module=quiz">Més informació sobre preguntes numèriques</a></p>
|
||||
</UL>
|
||||
|
||||
<P><B>Vertader/Fals</B></P>
|
||||
<UL>
|
||||
<P><b></b></P>
|
||||
<ul>
|
||||
<p>En resposta a una pregunta, que pot contenir una imatge, l'estudiant tria
|
||||
entre dues opcions: Vertader o Fals. </p>
|
||||
</ul>
|
||||
<p align=right><a href="help.php?file=truefalse.html&module=quiz">Més informació sobre preguntes Vertader/Fals</a></p>
|
||||
</UL>
|
||||
|
||||
<P><B>De relació</B></P>
|
||||
<UL>
|
||||
<P>Es proporciona una llista de subpreguntes juntament amb una llista de respostes.
|
||||
L'estudiant ha de relacionar la resposta correcta amb cada pregunta</P>
|
||||
<p align=right><a href="help.php?file=match.html&module=quiz">Més informació sobre preguntes de relació</a></p>
|
||||
</UL>
|
||||
|
||||
<P><b>Respostes incrustades (format Cloze)</b></P>
|
||||
<UL>
|
||||
<p>Les preguntes consisteixen en un passatge d'un text, en format de Moodle,
|
||||
que té diferents respostes incrustades, incloent-ne dels tipus elecció
|
||||
múltiple, resposta curta o resposta numèrica. </P>
|
||||
<p align=right><a href="help.php?file=multianswer.html&module=quiz">Més informació sobre preguntes de respostes incrustades</a></p>
|
||||
</UL>
|
||||
|
||||
<P><b>Aleatòries de relació amb resposta curta</b></P>
|
||||
<UL>
|
||||
<P>Des de la perspectiva de l'estudiant s'assemblen a les preguntes de relació.
|
||||
La diferència, tanmateix, rau en el fet que les subpreguntes es treuen
|
||||
aleatòriament del conjunt de preguntes de resposta curta de la mateixa
|
||||
categoria.</P>
|
||||
<p align=right><a href="help.php?file=randomsamatch.html&module=quiz">Més informació sobre les preguntes de relació</a></p>
|
||||
</UL>
|
||||
|
||||
<P><B>Aleatòries</B></P>
|
||||
<UL>
|
||||
<P>Una pregunta aleatòria d'un qüestionari és reemplaçada
|
||||
per una altra escollida a l'atzar dins la mateixa categoria.</P>
|
||||
<p align=right><a href="help.php?file=random.html&module=quiz">Més informació sobre preguntes aleatòries</a></p>
|
||||
</UL>
|
||||
|
||||
<P><B>Descripció</B></P>
|
||||
<UL>
|
||||
<P>Aquest tipus de pregunta no és en realitat una pregunta. El que fa
|
||||
és escriure un text sense demanar cap resposta. Pot ser utilitzat per
|
||||
mostrar un text descriptiu que utilitzarà el següent grup de qüestions.<br />
|
||||
</P>
|
||||
<p align=right><a href="help.php?file=description.html&module=quiz">Més informació sobre les preguntes de descripció</a></p>
|
||||
</UL>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<p align="center"><b>Crear una pregunta nova</b></p>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<p>Podeu afegir una gran varietat de tipus de pregunta a una categoria:</p>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<p><b>Elecció múltiple</b></p>
|
||||
|
||||
<ul>
|
||||
|
||||
<p>En resposta a una pregunta, que pot contenir una imatge, l'estudiant tria
|
||||
|
||||
entre diferents respostes. Hi ha dos tipus de preguntes d'elecció múltiple:
|
||||
|
||||
de resposta senzilla i de resposta múltiple.</p>
|
||||
|
||||
<p align="right"><a href="help.php?file=multichoice.html&module=quiz">Més informació sobre preguntes d'elecció múltiple</a></p>
|
||||
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<p><b>Resposta curta</b></p>
|
||||
|
||||
<ul>
|
||||
|
||||
<p>En resposta a una pregunta, que pot contenir una imatge, l'estudiant escriu
|
||||
|
||||
una paraula o frase. Hi poden haver diferents respostes correctes amb qualificacions
|
||||
|
||||
diferents. El text de les respostes pot ser o no sensible a les majúscules</P>
|
||||
|
||||
<p align="right"><a href="help.php?file=shortanswer.html&module=quiz">Més informació sobre les preguntes de resposta curta</a></p>
|
||||
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<p><b>Numèriques</b></p>
|
||||
|
||||
<ul>
|
||||
|
||||
<p>Des de la perspectiva de l'estudiant una pregunta numèrica té
|
||||
|
||||
la mateixa aparença que una pregunta de resposta curta. La diferència,
|
||||
|
||||
però, és que les respostes numèriques que admet permeten
|
||||
|
||||
acceptar un marge d'error. De manera que s'haurà d'establir un rang
|
||||
|
||||
de possibles respostes correctes.</p>
|
||||
|
||||
<p></p>
|
||||
|
||||
<p align="right"><a href="help.php?file=numerical.html&module=quiz">Més informació sobre preguntes numèriques</a></p>
|
||||
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<p><b>Vertader/Fals</b></p>
|
||||
|
||||
<ul>
|
||||
|
||||
<p><b></b></p>
|
||||
|
||||
<ul>
|
||||
|
||||
<p>En resposta a una pregunta, que pot contenir una imatge, l'estudiant tria
|
||||
|
||||
entre dues opcions: Vertader o Fals. </p>
|
||||
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
<p align="right"><a href="help.php?file=truefalse.html&module=quiz">Més informació sobre preguntes Vertader/Fals</a></p>
|
||||
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<p><b>De relació</b></p>
|
||||
|
||||
<ul>
|
||||
|
||||
<p>Es proporciona una llista de subpreguntes juntament amb una llista de respostes.
|
||||
|
||||
L'estudiant ha de relacionar la resposta correcta amb cada pregunta</P>
|
||||
|
||||
<p align="right"><a href="help.php?file=match.html&module=quiz">Més informació sobre preguntes de relació</a></p>
|
||||
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<p><b>Respostes incrustades (format Cloze)</b></p>
|
||||
|
||||
<ul>
|
||||
|
||||
<p>Les preguntes consisteixen en un passatge d'un text, en format de Moodle,
|
||||
|
||||
que té diferents respostes incrustades, incloent-ne dels tipus elecció
|
||||
|
||||
múltiple, resposta curta o resposta numèrica. </p>
|
||||
|
||||
<p align="right"><a href="help.php?file=multianswer.html&module=quiz">Més informació sobre preguntes de respostes incrustades</a></p>
|
||||
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<p><b>Aleatòries de relació amb resposta curta</b></p>
|
||||
|
||||
<ul>
|
||||
|
||||
<p>Des de la perspectiva de l'estudiant s'assemblen a les preguntes de relació.
|
||||
|
||||
La diferència, tanmateix, rau en el fet que les subpreguntes es treuen
|
||||
|
||||
aleatòriament del conjunt de preguntes de resposta curta de la mateixa
|
||||
|
||||
categoria.</p>
|
||||
|
||||
<p align="right"><a href="help.php?file=randomsamatch.html&module=quiz">Més informació sobre les preguntes de relació</a></p>
|
||||
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<p><b>Aleatòries</b></p>
|
||||
|
||||
<ul>
|
||||
|
||||
<p>Una pregunta aleatòria d'un qüestionari és reemplaçada
|
||||
|
||||
per una altra escollida a l'atzar dins la mateixa categoria.</p>
|
||||
|
||||
<p align="right"><a href="help.php?file=random.html&module=quiz">Més informació sobre preguntes aleatòries</a></p>
|
||||
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<p><b>Descripció</b></p>
|
||||
|
||||
<ul>
|
||||
|
||||
<p>Aquest tipus de pregunta no és en realitat una pregunta. El que fa
|
||||
|
||||
és escriure un text sense demanar cap resposta. Pot ser utilitzat per
|
||||
|
||||
mostrar un text descriptiu que utilitzarà el següent grup de qüestions.<br />
|
||||
|
||||
</p>
|
||||
|
||||
<p align="right"><a href="help.php?file=description.html&module=quiz">Més informació sobre les preguntes de descripció</a></p>
|
||||
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
@@ -1,13 +1 @@
|
||||
|
||||
<p align=center><b>Preguntes aleatòries de relació amb resposta
|
||||
curta</b></p>
|
||||
|
||||
<p>Després d'una introducció opcional se li presenten a l'estudiant
|
||||
diferents subpreguntes amb diferents respostes barrejades. Només hi ha
|
||||
una resposta correcta a cada pregunta. Cal seleccionar una resposta que es relacioni
|
||||
amb cada subpregunta.
|
||||
<p>Cada subpregunta és valorada de la mateixa manera a l'hora de contribuir
|
||||
a la nota global de la pregunta.
|
||||
<p>Preguntes i respostes es prenen aleatòriament d'un conjunt de preguntes
|
||||
de resposta curta de la mateixa categoria. Cada intent de resoldre el qüestionari
|
||||
tindrà, així, diferents preguntes i respostes.
|
||||
|
||||
@@ -1,7 +1,7 @@
|
||||
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Permetre la revisió un cop el qüestionari està
|
||||
tancat</B></P>
|
||||
<p align="center"><b>Permetre la revisió un cop el qüestionari està
|
||||
tancat</b></p>
|
||||
|
||||
<P>Si activeu aquesta opció els estudiants podran revisar els intents anteriors
|
||||
del qüestionari.</P>
|
||||
<P>Només està activat un cop es tanca el qüestionari.</P>
|
||||
<p>Si activeu aquesta opció els estudiants podran revisar els intents anteriors
|
||||
del qüestionari.</p>
|
||||
<p>Només està activat un cop es tanca el qüestionari.</p>
|
||||
|
||||
@@ -1,10 +1 @@
|
||||
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Preguntes de resposta curta</B></P>
|
||||
|
||||
<P>En resposta a una pregunta, que pot contenir imatges, l'estudiant escriu una
|
||||
paraula o una frase curta.
|
||||
<P>Hi poden haver diferents respostes correctes, cadascuna amb una qualificació
|
||||
diferent. Si està activada l'opció "sensible a les majúscules"
|
||||
tindreu diferents qualificacions per "Paraula" o per "paraula".
|
||||
<P>Es comparen les respostes de forma exacta, així que sigueu curosos amb
|
||||
l'ortografia!
|
||||
|
||||
@@ -1,5 +1,5 @@
|
||||
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Barrejar respostes</B></P>
|
||||
<p align="center"><b>Barrejar respostes</b></p>
|
||||
|
||||
<p>Si activeu aquesta opció l'ordre les respostes de cada pregunta es barrejarà
|
||||
a l'atzar cada cop que l'estudiant intenta resoldre el qüestionari.</p>
|
||||
|
||||
@@ -1,5 +1,5 @@
|
||||
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Barrejar preguntes</B></P>
|
||||
<p align="center"><b>Barrejar preguntes</b></p>
|
||||
|
||||
<p>Si activeu aquesta opció aleshores l'ordre de les preguntes del qüestionari
|
||||
es barrejarà aleatòriament cada cop que l'estudiant intenta resoldre
|
||||
|
||||
@@ -1,7 +1 @@
|
||||
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Obrir i tancar el qüestionari</B></P>
|
||||
|
||||
<P>Podeu especificar les hores o els dies en què es pot accedir a resoldre
|
||||
el qüestionari.
|
||||
<P>Abans del moment d'obertura, i després del moment de clausura, no es
|
||||
pot accedir al qüestionari.
|
||||
|
||||
@@ -1,12 +1 @@
|
||||
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Preguntes de Vertader/Fals</B></P>
|
||||
<P ALIGN=CENTER> </P>
|
||||
|
||||
|
||||
<P>Com a resposta a una pregunta, que pot contenir una imatge, l'estudiant tria
|
||||
entre Vertader o Fals.
|
||||
<P>Després de respondre al qüestionari, i si està activada
|
||||
la retroalimentació, es mostrarà el corresponent missatge de retroalimentació.
|
||||
Per exemple, si la resposta correcta és "Fals" però
|
||||
es contesta erròniament "Vertader" aleshores es mostrarà
|
||||
la retroalimentació de "Vertader".
|
||||
|
||||
@@ -9,8 +9,8 @@
|
||||
<li><a href="help.php?module=resource&file=type/directory.html">Directori</a></li>
|
||||
<li><a href="help.php?module=resource&file=type/label.html">Etiqueta</a></li>
|
||||
</ul>
|
||||
<li><a href="help.php?module=resource&file=parameters.html">Paràmetres</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=resource&file=window.html">Paràmetres de la finestra</a>
|
||||
<li><a href="help.php?module=resource&file=parameters.html">Paràmetres</a></li>
|
||||
<li><a href="help.php?module=resource&file=window.html">Paràmetres de la finestra</a></li>
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
@@ -1,7 +1,7 @@
|
||||
<P><IMG VALIGN=absmiddle SRC="<?php echo $CFG->wwwroot?>/mod/resource/icon.gif"> <B>Recursos</B></P>
|
||||
<p><img alt valign="absmiddle" src="<?php echo $CFG->wwwroot?>/mod/resource/icon.gif"> <b>Recursos</b></p>
|
||||
|
||||
<UL>
|
||||
<ul>
|
||||
<p>Els recursos són contingut: informació que el professor vol incorporar al curs. Es pot tractar de fitxers preparats i penjats al servidor del curs, pàgines editades directament dins de Moodle o pàgines web externes que es fan aparèixer com a part del curs.</p>
|
||||
</UL>
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
@@ -1,7 +1,7 @@
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Resum</B></P>
|
||||
<p align="center"><b>Resum</b></p>
|
||||
|
||||
<P>El resum és una descripció molt breu del recurs. Podeu considerar-lo com unes metadades.</P>
|
||||
<p>El resum és una descripció molt breu del recurs. Podeu considerar-lo com unes metadades.</p>
|
||||
|
||||
<P>Segons les opcions de visualització del recurs, el resum s'imprimeix juntament amb el recurs o apareix a la pàgina índex dels recursos de manera que els estudiants puguin cercar-los més fàcilment.</P>
|
||||
<p>Segons les opcions de visualització del recurs, el resum s'imprimeix juntament amb el recurs o apareix a la pàgina índex dels recursos de manera que els estudiants puguin cercar-los més fàcilment.</p>
|
||||
|
||||
<P>No tingueu la temptació d'escriure massa text, o d'incloure el recurs complet aquí!</P>
|
||||
<p>No tingueu la temptació d'escriure massa text, o d'incloure el recurs complet aquí!</p>
|
||||
|
||||
@@ -35,7 +35,7 @@
|
||||
<p>Mostrar la barra d'estat del navegador permet accedir a la informació del navegador: p. ex. quina part del recurs s'ha baixat, o informació de seguretat.</p>
|
||||
|
||||
</blockquote>
|
||||
|
||||
</li>
|
||||
<li>Determineu la mida de la finestra que voleu obrir. <br />
|
||||
|
||||
<blockquote>
|
||||
|
||||
@@ -1,5 +1,5 @@
|
||||
<P><IMG VALIGN=absmiddle SRC="<?php echo $CFG->wwwroot?>/mod/scheduler/icon.gif"> <B>Planificador</B></P>
|
||||
<UL>
|
||||
<P>Aquest mòdul us ajuda a planificar cites un-a-un amb tots els vostres estudiants. Heu d'especificar les hores en les quals esteu disponible per veure els estudiants i la durada de la cita. Aleshores els estudiants poden reservar una d'aquestes ranures de temps que s'obren. El mòdul també us permet registrar l'assistència dels estudiants.
|
||||
</P>
|
||||
</UL>
|
||||
<p><img alt valign="absmiddle" src="<?php echo $CFG->wwwroot?>/mod/scheduler/icon.gif"> <b>Planificador</b></p>
|
||||
<ul>
|
||||
<p>Aquest mòdul us ajuda a planificar cites un-a-un amb tots els vostres estudiants. Heu d'especificar les hores en les quals esteu disponible per veure els estudiants i la durada de la cita. Aleshores els estudiants poden reservar una d'aquestes ranures de temps que s'obren. El mòdul també us permet registrar l'assistència dels estudiants.
|
||||
</p>
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
@@ -1,6 +1,6 @@
|
||||
<p>Mòdul d'enquestes</p>
|
||||
<ul>
|
||||
<li><a href="help.php?file=surveys.html">Enquestes disponibles</a>
|
||||
<li><a href="help.php?file=surveys.html">Enquestes disponibles</a> </li>
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
@@ -1,5 +1,5 @@
|
||||
<P><IMG VALIGN=absmiddle SRC="<?php echo $CFG->wwwroot?>/mod/survey/icon.gif"> <B>Enquestes</B></P>
|
||||
<UL>
|
||||
<p><img alt valign="absmiddle" src="<?php echo $CFG->wwwroot?>/mod/survey/icon.gif"> <b>Enquestes</b></p>
|
||||
<ul>
|
||||
<p>El mòdul d'enquestes proporciona un cert nombre d'instruments d'investigació que han demostrat ser útils per estimular i avaluar en entorns virtuals d'aprenentatge. El professor pot usar-los per recollir dades dels estudiants que l'ajudaran a conèixer la seva classe i a reflexionar sobre la seva tasca d'ensenyant.</p>
|
||||
</UL>
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
|
||||
@@ -1,2 +1,2 @@
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Verificar enllaços</B></P>
|
||||
<P>Aquesta eina verifica tots els enllaços http:// i després desa la pàgina amb marques en els enllaços morts de manera que sigui més fàcil editar-los.</P>
|
||||
<p align="center"><b>Verificar enllaços</b></p>
|
||||
<p>Aquesta eina verifica tots els enllaços http:// i després desa la pàgina amb marques en els enllaços morts de manera que sigui més fàcil editar-los.</p>
|
||||
|
||||
@@ -1,9 +1,9 @@
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Permetre fitxers binaris</B></P>
|
||||
<p align="center"><b>Permetre fitxers binaris</b></p>
|
||||
|
||||
<P>Si permeteu continguts binaris (p. ex. imatges), teniu dues possibilitats:<br />
|
||||
<OL>
|
||||
<LI>Podeu penjar les imatges i usar-les dins de les pàgines wiki. Quan editeu una pàgina tindreu un formulari de càrrega d'imatges. Després de penjar una imatge, obtindreu un codi que podreu incrustar a les vostres pàgines entre claudàtors. Per exemple: [internal://foto1.gif].</LI>
|
||||
<p>Si permeteu continguts binaris (p. ex. imatges), teniu dues possibilitats:<br />
|
||||
<ol>
|
||||
<li>Podeu penjar les imatges i usar-les dins de les pàgines wiki. Quan editeu una pàgina tindreu un formulari de càrrega d'imatges. Després de penjar una imatge, obtindreu un codi que podreu incrustar a les vostres pàgines entre claudàtors. Per exemple: [internal://foto1.gif].</li>
|
||||
|
||||
<LI>Podeu adjuntar fitxers a una pàgina wiki que es visualitzaran per mitjà de l'acció <i>fitxers adjunts</i>. La mida està limitada pels paràmetres de Moodle.</LI>
|
||||
</OL>
|
||||
</P>
|
||||
<li>Podeu adjuntar fitxers a una pàgina wiki que es visualitzaran per mitjà de l'acció <i>fitxers adjunts</i>. La mida està limitada pels paràmetres de Moodle.</li>
|
||||
</ol>
|
||||
</p>
|
||||
|
||||
+264
-132
@@ -1,132 +1,264 @@
|
||||
<h2>Ús del Wiki</h2>
|
||||
<p>
|
||||
El wiki de Moodle està basat en
|
||||
l'<a href="http://erfurtwiki.sourceforge.net/?id=ErfurtWiki" target="_blank">ErfurtWiki</a>,
|
||||
que és una implementació del sistema hipertext
|
||||
<a href="http://c2.com/cgi/wiki?WikiWikiWeb" target="_blank">WikiWikiWeb</a>. Permet una edició i creació col·laborativa senzilla de pàgines web.</p>
|
||||
<p>
|
||||
<ul>
|
||||
<li>apreneu a <a href="#createpages">crear pàgines</a></li>
|
||||
<li>feu clic en <img src="pix/t/edit.gif"> o seleccioneu "Edita aquest pàgina" en el menú desplegable per modificar el contingut d'una pàgina</li>
|
||||
<li>podeu formatar les pàgines amb <a href="#wikimarkup">marques wiki</a> o amb HTML (si el wiki està configurat així)</li>
|
||||
<li>cerqueu pàgines o aneu a la llista de novetats</li>
|
||||
<li>també hi ha llistes de les pàgines més visitades, les que s'actualitzen més sovint i les que s'han actualitzat més recentment</li>
|
||||
</ul>
|
||||
</p>
|
||||
<p>
|
||||
<a name="createpages"></a><b>Crear pàgines</b>:<br />
|
||||
Una pàgina es crea donant-li nom dins del text d'una altra pàgina existent. El nom d'una pàgina wiki fa servir l'anomenat <a href="#camelcase">CamelCase</a> o si no es posa entre claudàtors [ ].</p>
|
||||
<p>
|
||||
Per exemple:
|
||||
<ul>
|
||||
<li>PàginaWiki (CamelCase)</li>
|
||||
<li>[Pàgina Wiki] (entre claudàtors)</li>
|
||||
</ul></p>
|
||||
<p>
|
||||
El text que hagi rebut un nom de pàgina wiki portarà un interrogant '?' darrere. Fent clic en l'interrogant '?' entreu en el mode d'edició d'aquesta pàgina. Escriviu el vostre text, el deseu i ja teniu una nova pàgina wiki.</p>
|
||||
<p><a name="wikimarkup"></a><b>Marques wiki</b>:<br />
|
||||
Totes les pàgines d'un wiki es poden formatar fàcilment utilitzant marques wiki.
|
||||
</p>
|
||||
<h4>Paràgrafs</h4>
|
||||
<ul>
|
||||
<li>separeu els paràgrafs per mitjà de línies en blanc</li>
|
||||
<li>uilitzeu tres signes de percentatge %%% per forçar un salt de línia</li>
|
||||
<li>si poseu espais o tabuladors al començament d'una línia, el text se sagnarà</li>
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
<h4>!! Encapçalaments</h4>
|
||||
|
||||
<ul type="circle">
|
||||
<li> utilitzeu un signe d'admiració ! al començament de la línia per crear un encapçalament de mida petita</li>
|
||||
|
||||
<li> !! més gran</li>
|
||||
<li> !!! la mida més gran</li>
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
<h4>Estils</h4>
|
||||
|
||||
<ul>
|
||||
|
||||
<li>si voleu <em>emfasitzar</em> el text, poseu-lo entre cometes simples '' (generalment es visualitza en lletra itàlica)</li>
|
||||
<li>la <strong>negreta</strong> s'aconsegueix amb dos caràcters de subratllat __ (o amb asteriscos **)</li>
|
||||
<li>poseu el <big>text gran</big> entre caràcters ##</li>
|
||||
<li>podeu aconseguir <small>text petit</small> usant "µµ"</li>
|
||||
<li>una <tt>pòlissa tipus màquina d'escriure</tt> s'obté posant el text entre dos iguals ==</li>
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
<h4>Llistes</h4>
|
||||
|
||||
<ul>
|
||||
<li> comenceu cada línia amb un asterisc * per crear una llista</li>
|
||||
<li> utilitzeu # per a llistes numerades
|
||||
<ol>
|
||||
<li>podeu crear subllistes</li>
|
||||
|
||||
<li> els ítems de llistes subsegüents han de començar amb la mateixa combinació d'* i #</li>
|
||||
</ol>
|
||||
</li>
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
<h4>Hiperenllaços</h4>
|
||||
|
||||
<ul>
|
||||
|
||||
<li>escriviu un MotWiki dins del text per crear un nou hiperenllaç</li>
|
||||
<li>poseu uns mots [entre claudàtors] per crear un hiperenllaç que no sigui un MotWiki</li>
|
||||
|
||||
<li>qualsevol adreça web vàlida (que comenci amb http:/) com ara http://www.google.com/ es convertirà en un enllaç automàticament</li>
|
||||
<li>poseu una adreça web o un WikiLink entre claudàtors i assigneu-li un títol entre cometes o amb el caràcter |
|
||||
<ul>
|
||||
<li> [títol | http://www.google.com]</li>
|
||||
<li> [MotWiki "títol"] or ["títol" WikiLink] </li>
|
||||
</ul>
|
||||
</li>
|
||||
<li>si no voleu que un MotWiki o una adreça web http:// (o [quelcom] que vagi entre claudàtors) es converteixi en un enllaç, poseu davant un signe d'admiració o una titlla:
|
||||
<ul>
|
||||
<li> !NoEnllaç, ~NoEnllaç/li>
|
||||
<li> ![no enllaç], !http://noenllaç.org/ </li>
|
||||
|
||||
</ul>
|
||||
</li>
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
<h4> Tables with |</h4>
|
||||
<table cellpadding="2" border="1" cellspacing="0">
|
||||
<tr>
|
||||
<td> poseu el text </td>
|
||||
<td> entre caràcters </td>
|
||||
<td> de traç vertical </td>
|
||||
</tr><tr>
|
||||
<td> per construir </td>
|
||||
<td> una estructura de taula </td>
|
||||
</tr><tr>
|
||||
<td> els navegadors normalment </td>
|
||||
<td> ignoren les cel·les </td>
|
||||
<td> que falten </td>
|
||||
</tr>
|
||||
</table>
|
||||
|
||||
|
||||
<p>
|
||||
Si us plau deixeu sempre una línia en blanc abans de la taula i una altra després per separar-la dels paràgrafs adjacents.
|
||||
</p>
|
||||
|
||||
<h4>Imatges</h4>
|
||||
|
||||
<ul>
|
||||
|
||||
<li>per incloure una imatge dins d'una pàgina, poseu la seva adreça entre claudàtors: [http://www.example.com/pics/image.png] </li>
|
||||
<li>alternativament podeu fer servir la funció de càrrega d'imatges</li>
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
<h4>Més informació</h4>
|
||||
El llenguatge de marques del Wiki ofereix més possibilitats. Si us plau consulteu l'<a href="http://erfurtwiki.sourceforge.net" target=_new>Erfurt Wiki Homepage</a> per trobar més informació.
|
||||
|
||||
<p>
|
||||
<a name="camelcase"></a><b>Camel Case</b>:<br />
|
||||
El CamelCase (lletres camell) descriu l'aparença dels MotsWiki: mots junts, sense espais, separats per majúscules inicials. La combinació de majúscules i minúscules sembla els geps d'un camell.</p>
|
||||
<p>
|
||||
Aquesta manera de posar noms fa que els puristes de l'idioma odien els Wikis, però és molt comú en el món de la informàtica i la usen la majoria dels
|
||||
programadors.</p>
|
||||
|
||||
|
||||
<h2>Ús del Wiki</h2>
|
||||
|
||||
<p>
|
||||
|
||||
El wiki de Moodle està basat en
|
||||
|
||||
l'<a href="http://erfurtwiki.sourceforge.net/?id=ErfurtWiki" target="_blank">ErfurtWiki</a>,
|
||||
|
||||
que és una implementació del sistema hipertext
|
||||
|
||||
<a href="http://c2.com/cgi/wiki?WikiWikiWeb" target="_blank">WikiWikiWeb</a>. Permet una edició i creació col·laborativa senzilla de pàgines web.</p>
|
||||
|
||||
<p>
|
||||
|
||||
<ul>
|
||||
|
||||
<li>apreneu a <a href="#createpages">crear pàgines</a></li>
|
||||
|
||||
<li>feu clic en <img src="pix/t/edit.gif"> o seleccioneu "Edita aquest pàgina" en el menú desplegable per modificar el contingut d'una pàgina</li>
|
||||
|
||||
<li>podeu formatar les pàgines amb <a href="#wikimarkup">marques wiki</a> o amb HTML (si el wiki està configurat així)</li>
|
||||
|
||||
<li>cerqueu pàgines o aneu a la llista de novetats</li>
|
||||
|
||||
<li>també hi ha llistes de les pàgines més visitades, les que s'actualitzen més sovint i les que s'han actualitzat més recentment</li>
|
||||
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
</p>
|
||||
|
||||
<p>
|
||||
|
||||
<a name="createpages"></a><b>Crear pàgines</b>:<br />
|
||||
|
||||
Una pàgina es crea donant-li nom dins del text d'una altra pàgina existent. El nom d'una pàgina wiki fa servir l'anomenat <a href="#camelcase">CamelCase</a> o si no es posa entre claudàtors [ ].</p>
|
||||
|
||||
<p>
|
||||
|
||||
Per exemple:
|
||||
|
||||
<ul>
|
||||
|
||||
<li>PàginaWiki (CamelCase)</li>
|
||||
|
||||
<li>[Pàgina Wiki] (entre claudàtors)</li>
|
||||
|
||||
</ul></p>
|
||||
|
||||
<p>
|
||||
|
||||
El text que hagi rebut un nom de pàgina wiki portarà un interrogant '?' darrere. Fent clic en l'interrogant '?' entreu en el mode d'edició d'aquesta pàgina. Escriviu el vostre text, el deseu i ja teniu una nova pàgina wiki.</p>
|
||||
|
||||
<p><a name="wikimarkup"></a><b>Marques wiki</b>:<br />
|
||||
|
||||
Totes les pàgines d'un wiki es poden formatar fàcilment utilitzant marques wiki.
|
||||
|
||||
</p>
|
||||
|
||||
<h4>Paràgrafs</h4>
|
||||
|
||||
<ul>
|
||||
|
||||
<li>separeu els paràgrafs per mitjà de línies en blanc</li>
|
||||
|
||||
<li>uilitzeu tres signes de percentatge %%% per forçar un salt de línia</li>
|
||||
|
||||
<li>si poseu espais o tabuladors al començament d'una línia, el text se sagnarà</li>
|
||||
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<h4>!! Encapçalaments</h4>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<ul type="circle">
|
||||
|
||||
<li> utilitzeu un signe d'admiració ! al començament de la línia per crear un encapçalament de mida petita</li>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<li> !! més gran</li>
|
||||
|
||||
<li> !!! la mida més gran</li>
|
||||
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<h4>Estils</h4>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<ul>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<li>si voleu <em>emfasitzar</em> el text, poseu-lo entre cometes simples '' (generalment es visualitza en lletra itàlica)</li>
|
||||
|
||||
<li>la <strong>negreta</strong> s'aconsegueix amb dos caràcters de subratllat __ (o amb asteriscos **)</li>
|
||||
|
||||
<li>poseu el <big>text gran</big> entre caràcters ##</li>
|
||||
|
||||
<li>podeu aconseguir <small>text petit</small> usant "µµ"</li>
|
||||
|
||||
<li>una <tt>pòlissa tipus màquina d'escriure</tt> s'obté posant el text entre dos iguals ==</li>
|
||||
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<h4>Llistes</h4>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<ul>
|
||||
|
||||
<li> comenceu cada línia amb un asterisc * per crear una llista</li>
|
||||
|
||||
<li> utilitzeu # per a llistes numerades
|
||||
|
||||
<ol>
|
||||
|
||||
<li>podeu crear subllistes</li>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<li> els ítems de llistes subsegüents han de començar amb la mateixa combinació d'* i #</li>
|
||||
|
||||
</ol>
|
||||
|
||||
</li>
|
||||
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<h4>Hiperenllaços</h4>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<ul>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<li>escriviu un MotWiki dins del text per crear un nou hiperenllaç</li>
|
||||
|
||||
<li>poseu uns mots [entre claudàtors] per crear un hiperenllaç que no sigui un MotWiki</li>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<li>qualsevol adreça web vàlida (que comenci amb http:/) com ara http://www.google.com/ es convertirà en un enllaç automàticament</li>
|
||||
|
||||
<li>poseu una adreça web o un WikiLink entre claudàtors i assigneu-li un títol entre cometes o amb el caràcter |
|
||||
|
||||
<ul>
|
||||
|
||||
<li> [títol | http://www.google.com]</li>
|
||||
|
||||
<li> [MotWiki "títol"] or ["títol" WikiLink] </li>
|
||||
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
</li>
|
||||
|
||||
<li>si no voleu que un MotWiki o una adreça web http:// (o [quelcom] que vagi entre claudàtors) es converteixi en un enllaç, poseu davant un signe d'admiració o una titlla:
|
||||
|
||||
<ul>
|
||||
|
||||
<li> !NoEnllaç, ~NoEnllaç/li>
|
||||
|
||||
<li> ![no enllaç], !http://noenllaç.org/ </li>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
</li>
|
||||
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<h4> Tables with |</h4>
|
||||
|
||||
<table cellpadding="2" border="1" cellspacing="0">
|
||||
|
||||
<tr>
|
||||
|
||||
<td> poseu el text </td>
|
||||
|
||||
<td> entre caràcters </td>
|
||||
|
||||
<td> de traç vertical </td>
|
||||
|
||||
</tr><tr>
|
||||
|
||||
<td> per construir </td>
|
||||
|
||||
<td> una estructura de taula </td>
|
||||
|
||||
</tr><tr>
|
||||
|
||||
<td> els navegadors normalment </td>
|
||||
|
||||
<td> ignoren les cel·les </td>
|
||||
|
||||
<td> que falten </td>
|
||||
|
||||
</tr>
|
||||
|
||||
</table>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<p>
|
||||
|
||||
Si us plau deixeu sempre una línia en blanc abans de la taula i una altra després per separar-la dels paràgrafs adjacents.
|
||||
|
||||
</p>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<h4>Imatges</h4>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<ul>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<li>per incloure una imatge dins d'una pàgina, poseu la seva adreça entre claudàtors: [http://www.example.com/pics/image.png] </li>
|
||||
|
||||
<li>alternativament podeu fer servir la funció de càrrega d'imatges</li>
|
||||
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<h4>Més informació</h4>
|
||||
|
||||
El llenguatge de marques del Wiki ofereix més possibilitats. Si us plau consulteu l'<a href="http://erfurtwiki.sourceforge.net" target=_new>Erfurt Wiki Homepage</a> per trobar més informació.
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<p>
|
||||
|
||||
<a name="camelcase"></a><b>Camel Case</b>:<br />
|
||||
|
||||
El CamelCase (lletres camell) descriu l'aparença dels MotsWiki: mots junts, sense espais, separats per majúscules inicials. La combinació de majúscules i minúscules sembla els geps d'un camell.</p>
|
||||
|
||||
<p>
|
||||
|
||||
Aquesta manera de posar noms fa que els puristes de l'idioma odien els Wikis, però és molt comú en el món de la informàtica i la usen la majoria dels
|
||||
|
||||
programadors.</p>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
@@ -1,6 +1,6 @@
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Mode HTML</B></P>
|
||||
<p align="center"><b>Mode HTML</b></p>
|
||||
|
||||
<P>Teniu dues possibilitats:
|
||||
<p>Teniu dues possibilitats:
|
||||
<dl>
|
||||
<dt>Sense HTML</dt>
|
||||
<dd>Les etiquetes HTML es visualitzen tal qual. Tot el formatatge es fa per mitjà de marques wiki. Els filtres funcionen.</dd>
|
||||
@@ -10,4 +10,4 @@
|
||||
<dd>Sense marques wiki, només HTML. Aquesta opció permet l'ús de l'editor HTML.</dd>
|
||||
</dl>
|
||||
|
||||
</P>
|
||||
</p>
|
||||
|
||||
@@ -1,5 +1,5 @@
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Emplenar el contingut inicial</B></P>
|
||||
<p align="center"><b>Emplenar el contingut inicial</b></p>
|
||||
|
||||
<P>Aquest és el contingut inicial amb què podeu emplenar el wiki.</P>
|
||||
<P>Si voleu posar-hi un contingut inicial, l'heu de crear en format fitxers de text i penjar-lo en un directori de l'àrea de fitxers del curs. Després seleccioneu un dels fitxers com a pàgina inicial. Totes les pàgines d'aquest directori es convertiran en el contingut de cada nova estructura wiki que es creï en aquest wiki i la pàgina seleccionada en serà la pàgina incial.
|
||||
</P>
|
||||
<p>Aquest és el contingut inicial amb què podeu emplenar el wiki.</p>
|
||||
<p>Si voleu posar-hi un contingut inicial, l'heu de crear en format fitxers de text i penjar-lo en un directori de l'àrea de fitxers del curs. Després seleccioneu un dels fitxers com a pàgina inicial. Totes les pàgines d'aquest directori es convertiran en el contingut de cada nova estructura wiki que es creï en aquest wiki i la pàgina seleccionada en serà la pàgina incial.
|
||||
</p>
|
||||
|
||||
@@ -1,11 +1,11 @@
|
||||
<P><IMG VALIGN=absmiddle SRC="<?php echo $CFG->wwwroot?>/mod/wiki/icon.gif"> <B>Wikis</B></P>
|
||||
<UL>
|
||||
<P>Un Wiki permet crear documents col·lectivament per mitjà d'un navegador web usant un llenguatge de marques senzill.</P>
|
||||
<p><img alt valign="absmiddle" src="<?php echo $CFG->wwwroot?>/mod/wiki/icon.gif"> <b>Wikis</b></p>
|
||||
<ul>
|
||||
<p>Un Wiki permet crear documents col·lectivament per mitjà d'un navegador web usant un llenguatge de marques senzill.</p>
|
||||
|
||||
<P>"Wiki wiki" significa "super ràpid" en l'idioma hawaià. La velocitat de creació i actualització de pàgines és un dels aspectes definitoris de la tecnologia wiki. Generalment les modificacions s'accepten sense revisió prèvia i molts wikis estan oberts al públic en general o almenys a totes les persones que tenen accés al servidor.</P>
|
||||
<p>"Wiki wiki" significa "super ràpid" en l'idioma hawaià. La velocitat de creació i actualització de pàgines és un dels aspectes definitoris de la tecnologia wiki. Generalment les modificacions s'accepten sense revisió prèvia i molts wikis estan oberts al públic en general o almenys a totes les persones que tenen accés al servidor.</p>
|
||||
|
||||
<P>El mòdul Wiki de Moodle capacita els participants per treballar plegats en pàgines web, afegir-hi contingut, ampliar-lo i modificar-lo. Les versions anteriors no se suprimeixen mai i es poden restaurar.</P>
|
||||
<p>El mòdul Wiki de Moodle capacita els participants per treballar plegats en pàgines web, afegir-hi contingut, ampliar-lo i modificar-lo. Les versions anteriors no se suprimeixen mai i es poden restaurar.</p>
|
||||
|
||||
<P>Aquest mòdul està basat en l'<a href="http://erfurtwiki.sourceforge.net" target=_new>Erfurt Wiki</a>.</P>
|
||||
</UL>
|
||||
<p>Aquest mòdul està basat en l'<a href="http://erfurtwiki.sourceforge.net" target="_new">Erfurt Wiki</a>.</p>
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
|
||||
@@ -1,3 +1,3 @@
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Suprimir pàgines</B></P>
|
||||
<P>Aquesta funció us permet suprimir pàgines wiki. Es fa una verificació ràpida i es mostren les pàgines que donen errors.</P>
|
||||
<P>Si us plau pareu compte i penseu-hi dues vegades abans de suprimir una pàgina. Moltes vegades no és necessari.</P>
|
||||
<p align="center"><b>Suprimir pàgines</b></p>
|
||||
<p>Aquesta funció us permet suprimir pàgines wiki. Es fa una verificació ràpida i es mostren les pàgines que donen errors.</p>
|
||||
<p>Si us plau pareu compte i penseu-hi dues vegades abans de suprimir una pàgina. Moltes vegades no és necessari.</p>
|
||||
|
||||
@@ -1,4 +1,4 @@
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Desfer canvis en massa</B></P>
|
||||
<P>
|
||||
<p align="center"><b>Desfer canvis en massa</b></p>
|
||||
<p>
|
||||
Ha de ser una cadena fixa (no podeu usar * o expressions regulars). És millor que useu l'adreça IP o el nom de l'ordinador atacant.
|
||||
</P>
|
||||
</p>
|
||||
|
||||
@@ -1,3 +1,3 @@
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Desfer canvis</B></P>
|
||||
<p align="center"><b>Desfer canvis</b></p>
|
||||
|
||||
<P>Si algú fa malbé un munt de pàgines del wiki, potser us interessarà desfer automàticament aquests canvis suprimint totes les versions que porten certa cadena al camp {author} (generalment l'adreça IP o el nom de l'ordinador).</P>
|
||||
<p>Si algú fa malbé un munt de pàgines del wiki, potser us interessarà desfer automàticament aquests canvis suprimint totes les versions que porten certa cadena al camp {author} (generalment l'adreça IP o el nom de l'ordinador).</p>
|
||||
|
||||
@@ -1,7 +1,7 @@
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Definir senyaladors de pàgina</B></P>
|
||||
<P>Cada pàgina wiki té assignats uns senyaladors que permeten modificar el seu tipus o el seu comportament.</P>
|
||||
<p align="center"><b>Definir senyaladors de pàgina</b></p>
|
||||
<p>Cada pàgina wiki té assignats uns senyaladors que permeten modificar el seu tipus o el seu comportament.</p>
|
||||
|
||||
<P>Descripció dels senyaladors:</P>
|
||||
<p>Descripció dels senyaladors:</p>
|
||||
<table border="1" width="100%"><tbody>
|
||||
<tr><td valign="top" width="25%">TXT</td><td>La pàgina conté text.</td></tr>
|
||||
<tr><td valign="top" width="25%">BIN</td><td>La pàgina conté dades binàries.</td></tr>
|
||||
|
||||
@@ -1,3 +1,3 @@
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Estripar pàgines</B></P>
|
||||
<p align="center"><b>Estripar pàgines</b></p>
|
||||
|
||||
<P>Aquesta funció purga les versions velles de totes les pàgines emmagatzemades a la base de dades i conserva únicament les més noves.</P>
|
||||
<p>Aquesta funció purga les versions velles de totes les pàgines emmagatzemades a la base de dades i conserva únicament les més noves.</p>
|
||||
|
||||
@@ -1,6 +1,6 @@
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Opcions d'enllaços automàtics al Wiki</B></P>
|
||||
<p align="center"><b>Opcions d'enllaços automàtics al Wiki</b></p>
|
||||
|
||||
<P>En certes situacions, potser no voldreu que es creïn enllaços automàtics basats en el CamelCase. Si és així, activeu aquest quadre per deshabilitar els enllaços CamelCase.</p>
|
||||
<p>En certes situacions, potser no voldreu que es creïn enllaços automàtics basats en el CamelCase. Si és així, activeu aquest quadre per deshabilitar els enllaços CamelCase.</p>
|
||||
<p>
|
||||
<b>NOTA</b> El CamelCase és una característica wiki estàndard i per tant deshabilitar-lo pot fer que un wiki importat no funcioni correctament. Utilitzeu aquesta opció <i>només</i> si n'esteu absolutament segur.</P>
|
||||
<b>NOTA</b> El CamelCase és una característica wiki estàndard i per tant deshabilitar-lo pot fer que un wiki importat no funcioni correctament. Utilitzeu aquesta opció <i>només</i> si n'esteu absolutament segur.</p>
|
||||
|
||||
|
||||
@@ -1,7 +1,7 @@
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Nom de pàgina inicial del wiki</B></P>
|
||||
<P>
|
||||
<p align="center"><b>Nom de pàgina inicial del wiki</b></p>
|
||||
<p>
|
||||
Si voleu que el nom de pàgina inicial sigui quelcom diferent del nom del wiki, podeu especificar-lo aquí. Aquest nom serà el de la primera pàgina del wiki en cada nova instància d'aquest wiki.<br /><br />
|
||||
|
||||
Si deixeu aquest camp en blanc, el nom de pàgina inicial serà el nom del wiki (si no seleccioneu una pàgina en el camp 'pàgina inicial').
|
||||
</P>
|
||||
</p>
|
||||
|
||||
|
||||
@@ -1,11 +1,11 @@
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Permetre els estudiants de col·laborar en el wiki</B></P>
|
||||
<P>
|
||||
<UL>
|
||||
<p align="center"><b>Permetre els estudiants de col·laborar en el wiki</b></p>
|
||||
<p>
|
||||
<ul>
|
||||
<li>Un professor sempre pot editar tots els wikis del curs</li>
|
||||
<li>Hi ha tres tipus de wiki: del professor, del curs/grup i d'estudiant</li>
|
||||
<li>L'activitat té els estats de grup de Moodle: "Sense grups" "Grups separats" i "Grups visibles"</li>
|
||||
<li>El mateix contingut inicial s'utilitza en tots els grups</li>
|
||||
</UL>
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
Heus aquí una matriu:
|
||||
<table border="1" width="100%"><tbody>
|
||||
@@ -35,5 +35,5 @@ Heus aquí una matriu:
|
||||
</tr></tbody>
|
||||
</table>
|
||||
|
||||
</P>
|
||||
</p>
|
||||
|
||||
|
||||
@@ -1,9 +1,7 @@
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Ús del Wiki</B></P>
|
||||
<p align="center"><b>Ús del Wiki</b></p>
|
||||
<p>
|
||||
<br />
|
||||
|
||||
El Wiki és una plataforma per a treballar plegats en la construcció de pàgines web. Els principis són simples.
|
||||
<br /><br />
|
||||
</p>
|
||||
|
||||
<ul>
|
||||
<li>Algú escriu un text i el desa.</li>
|
||||
@@ -21,8 +19,8 @@ Amb un wiki, tambés es pot afegir fàcilment una pàgina nova
|
||||
<br /><br />
|
||||
|
||||
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B><br />
|
||||
Regles de formatatge del wiki</B></P>
|
||||
<p align="center"><b><br />
|
||||
Regles de formatatge del wiki</b></p>
|
||||
<p>
|
||||
|
||||
|
||||
@@ -82,7 +80,7 @@ Regles de formatatge del wiki</B></P>
|
||||
</li>
|
||||
<li>si no voleu que un MotWiki o una adreça web http:// (o [quelcom] que vagi entre claudàtors) es converteixi en un enllaç, poseu davant un signe d'admiració o una titlla:
|
||||
<ul>
|
||||
<li> !NoEnllaç, ~NoEnllaç/li>
|
||||
<li> !NoEnllaç, ~NoEnllaç</li>
|
||||
<li> ![no enllaç], !http://noenllaç.org/ </li>
|
||||
|
||||
</ul>
|
||||
|
||||
@@ -1,17 +1 @@
|
||||
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Afegir un comentari</B></P>
|
||||
|
||||
<P>Es poden afegir comentaris a una avaluació per tal :
|
||||
<OL>
|
||||
<LI>Que l'estudiant que avalua un treball pugui afegir una explicació
|
||||
o clarificació addicionals a una avaluació;
|
||||
<LI>Que l'estudiant el treball del qual és avaluat pugui consultar les
|
||||
anotacions fetes en l'avaluació;
|
||||
<LI>Que el professorat provi de resoldre les dificultats que poden sorgir durant
|
||||
la discussió o l'avaluació;
|
||||
</OL>
|
||||
<P>L'objectiu dels comentaris és mirar d'assolir el consens en l'avaluació
|
||||
o bé persuadir a l'avaluador de revisar la seva avaluació. Aquesta
|
||||
discussió hauria de ser feta de forma raonada.
|
||||
<P>Si el treball és tornat a avaluar, aleshores els comentaris antics es
|
||||
descarten i ja no es mostren més en la nova avaluació.
|
||||
|
||||
@@ -1,32 +1,63 @@
|
||||
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Acceptació de les avaluacions</B></P>
|
||||
|
||||
<P>La tasca d'un taller pot tenir aquestes característiques:
|
||||
<OL>
|
||||
<LI>En les fases d'enviaments i d'avaluació, quan els estudiants veuen
|
||||
les avaluacions fetes pels altres estudiants, no hi ha retroalimentació
|
||||
dels que enviaren el treball cap als que fan les valoracions. Hi pot haver
|
||||
retroalimentació per part del professorat si aquest decideix posar
|
||||
una nota a les avaluacions de l'estudiant, perquè aleshores les notes
|
||||
i comentaris del professor es mostren tant a l'estudiant autor del treball
|
||||
com a l'estudiant que va fer l'avaluació. Hi haurà, tanmateix,
|
||||
només una via de retroalimentació entre estudiants per a cada
|
||||
treball.
|
||||
<LI>En les fases d'enviaments i d'avaluació els estudiants veuen les
|
||||
avaluacions fetes pels altres estudiants i poden comentar-les. Poden estar
|
||||
d'acord o en desacord amb l'avaluació dels companys. Si hi estan d'acord
|
||||
aleshores l'avaluació roman tal com estava i serveix pels càlculs
|
||||
finals quan es determina la nota que els companys han donat a un determinat
|
||||
treball. Però si no estan d'acord amb l'avaluació rebuda, l'estudiant
|
||||
que la va fer té una oportunitat per revisar-la. El cicle de revisió
|
||||
i desacord pot continuar fins arribar a un consens o a la data límit
|
||||
de presentació. Una avaluació que encara estigui discutint-se
|
||||
en la data límit no s'utilitza pels càlculs finals. Això
|
||||
proporciona dues vies de retroalimentació entre companys en cada treball.
|
||||
</OL>
|
||||
Si s'escull el segon mètode de treball hi ha l'opció d'ocultar les
|
||||
notes. És a dir, si s'activa l'opció "amaga les notes"
|
||||
només es mostraran els comentaris de les avaluacionsa l'estudiant que va
|
||||
fer el treball que s'està avaluant. Les notes només es mostren després
|
||||
d'assolir el consens. Observeu que aquesta opció només és
|
||||
|
||||
|
||||
<p align="center"><b>Acceptació de les avaluacions</b></p>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<p>La tasca d'un taller pot tenir aquestes característiques:</p>
|
||||
|
||||
<ol>
|
||||
|
||||
<li>En les fases d'enviaments i d'avaluació, quan els estudiants veuen
|
||||
|
||||
les avaluacions fetes pels altres estudiants, no hi ha retroalimentació
|
||||
|
||||
dels que enviaren el treball cap als que fan les valoracions. Hi pot haver
|
||||
|
||||
retroalimentació per part del professorat si aquest decideix posar
|
||||
|
||||
una nota a les avaluacions de l'estudiant, perquè aleshores les notes
|
||||
|
||||
i comentaris del professor es mostren tant a l'estudiant autor del treball
|
||||
|
||||
com a l'estudiant que va fer l'avaluació. Hi haurà, tanmateix,
|
||||
|
||||
només una via de retroalimentació entre estudiants per a cada
|
||||
|
||||
treball.</li>
|
||||
|
||||
<li>En les fases d'enviaments i d'avaluació els estudiants veuen les
|
||||
|
||||
avaluacions fetes pels altres estudiants i poden comentar-les. Poden estar
|
||||
|
||||
d'acord o en desacord amb l'avaluació dels companys. Si hi estan d'acord
|
||||
|
||||
aleshores l'avaluació roman tal com estava i serveix pels càlculs
|
||||
|
||||
finals quan es determina la nota que els companys han donat a un determinat
|
||||
|
||||
treball. Però si no estan d'acord amb l'avaluació rebuda, l'estudiant
|
||||
|
||||
que la va fer té una oportunitat per revisar-la. El cicle de revisió
|
||||
|
||||
i desacord pot continuar fins arribar a un consens o a la data límit
|
||||
|
||||
de presentació. Una avaluació que encara estigui discutint-se
|
||||
|
||||
en la data límit no s'utilitza pels càlculs finals. Això
|
||||
|
||||
proporciona dues vies de retroalimentació entre companys en cada treball.</li>
|
||||
|
||||
</ol>
|
||||
|
||||
Si s'escull el segon mètode de treball hi ha l'opció d'ocultar les
|
||||
|
||||
notes. És a dir, si s'activa l'opció "amaga les notes"
|
||||
|
||||
només es mostraran els comentaris de les avaluacionsa l'estudiant que va
|
||||
|
||||
fer el treball que s'està avaluant. Les notes només es mostren després
|
||||
|
||||
d'assolir el consens. Observeu que aquesta opció només és
|
||||
|
||||
efectiva quan es necessita el consens en les avaluacions
|
||||
@@ -1,11 +1 @@
|
||||
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Notes anònimes</B></P>
|
||||
|
||||
<P>Una tasca avaluada pels companys pot ser avaluada anònimament. In aquest
|
||||
cas els noms i les fotos dels estudiants que avaluen no es mostren. Només
|
||||
l'arxiu de noms dels enviaments s'usa per identificar els treballs que s'avaluen.
|
||||
<P>Quan una tasca avaluada pels companys no s'avalua anònimament els treballs
|
||||
es mostren amb els noms i les fotos dels estudiants que enviaren el treball.
|
||||
Això pot conduir a esbiaxar les notes.
|
||||
<P>Observeu que si els estudiants veuen les notes del professor aquestes mai es
|
||||
mostraran anònimament.
|
||||
|
||||
@@ -1,7 +1,7 @@
|
||||
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Exemples d'avaluació del professorat</B></P>
|
||||
<p align="center"><b>Exemples d'avaluació del professorat</b></p>
|
||||
|
||||
<P>Un cop el professorat ha enviat els exemples pot ser útil, des del punt
|
||||
<p>Un cop el professorat ha enviat els exemples pot ser útil, des del punt
|
||||
de vista del propi professor, avaluar els exemples ni que sigui parcialment.
|
||||
Aquestes avaluacions són privades pel professor i NO es mostren als estudiants
|
||||
en cap fase de la feina. Són, tanmateix, útils quan el professor
|
||||
@@ -10,4 +10,4 @@
|
||||
avaluació al capdamunt de la pàgina i les dels estudiants més
|
||||
avall en la mateixa pàgina. L' avaluació "extra" serveix
|
||||
de punt de referència i recordatori dels temes més sobresortints
|
||||
de l'exemple.</P>
|
||||
de l'exemple.</p>
|
||||
|
||||
@@ -1,19 +1 @@
|
||||
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Tipus d'avaluació puntuada pels companys</B></P>
|
||||
|
||||
<P>Una avaluació puntuada pels companys pot ser d'un d'aquests dos tipus:
|
||||
<OL>
|
||||
<LI>Només s'entra retroalimentació en els elements d'avaluació
|
||||
i el comentari general. La puntuació dels elements d'avaluació
|
||||
no es veu a les pàgines de notes. Les mateixes avaluacions no tenen
|
||||
una nota de conjunt. Tanmateix, el treball puntuador dels estudiants sí
|
||||
que es mesura, de manera que aquesta mesura i només aquesta contribueix
|
||||
a la nota final que es dona a l'estudiant.
|
||||
<LI>Aquí es demana al professorat i als altres estudiants que donin retroalimentació
|
||||
i notes. Les tasques tenen una nota quantitativa de conjunt i una de qualitativa.
|
||||
La nota final d'un estudiant es calcularà ponderadament a partir de
|
||||
les contribucions de la nota del professor, la mitjana de les notes dels companys
|
||||
i el treball puntuador de l'estudiant.
|
||||
</OL>
|
||||
|
||||
<p></P>
|
||||
|
||||
@@ -1,24 +1 @@
|
||||
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Obtenció de la nota final</B></P>
|
||||
|
||||
<P>La taula d'aquesta pantalla mostra la vostra nota final i com s'ha calculat.
|
||||
La nota final es construeix a partir de 3 possibles components:
|
||||
<OL>
|
||||
<LI>La nota del professorat sobre el treball que heu enviat.
|
||||
<LI>La mitjana de les notes dels companys sobre el el treball que heu enviat.
|
||||
<LI>Una nota sobre el vostre treball avaluador a la fase d'avaluació
|
||||
dels companys. Aquest treball es basa en (a) l'esbiaxamanet de les vostres
|
||||
notes, és a dir, si eren massa altes o massa baixes comparades en la
|
||||
mitjana de les notes dels altres companys, (b) el grau de confiança
|
||||
que tenen les vostres notes, és a dir, si coincideixen molt o poc en
|
||||
termes estadístics amb les notes dels altres estudiants i (c) en la
|
||||
qualitat dels vostres comentaris sobre els treballs que heu avaluat. Tot això
|
||||
és puntuat pel professorat. Aquestes tres notes es ponderen en una
|
||||
relació de 1:2:3 respectivament per obtenir la nota final de conjunt.
|
||||
Dit en altres paraules, la puntuació del professorat sobre els comentaris
|
||||
fets té el mateix "pes" que l'esbiaxamanet i el grau de confiança
|
||||
combinats.
|
||||
</OL>
|
||||
|
||||
<P>Aquests tres components es poden ponderar com es cregui més convenient
|
||||
de cara a la feina. Els "pesos" es mostren a la taula petita. </P>
|
||||
|
||||
@@ -1,56 +1,112 @@
|
||||
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>El càlcul de la nota final</B></P>
|
||||
|
||||
<P>La taula d'aquesta pantalla mostra com es calculen les notes finals dels estudiants.
|
||||
Les notes finals s'obtenen fent una suma ponderada de fins a cinc components:
|
||||
<OL>
|
||||
<LI>La nota del professorat sobre el treball enviat. És opcional però
|
||||
s'utilitzarà si el professorat avalua el treball dels estudiants. Si
|
||||
l'estudiant envia més d'un treball es comptarà la millor nota.
|
||||
I "millor" significa el treball amb la més alta combinació
|
||||
ponderada de nota del professor i de la nota dels companys.
|
||||
<LI>La mitjana de les notes dels companys del treball enviat. Un altre cop,
|
||||
si l'estudiant envia més d'un treball s'usa la "millor" nota.
|
||||
La nota dels companys pot incloure ocasionalment la nota del professorat.
|
||||
Aquesta nota es podria incloure al càlcul si el nombre de notes de
|
||||
companys és molt petit o si es considera que les notes dels companys
|
||||
estan esbiaixades (normalment cap a dalt) o mereixen poca confiança.
|
||||
Si s'inclou la nota del professorat, aquesta es tracta de la mateixa manera
|
||||
que les dels companys a l'hora de fer el càlcul de la mitjana.
|
||||
<LI>L'esbiaxament de l'estudiant al puntuar el treball dels companys. Això
|
||||
mesura si les notes de l'estudiant són o massa altes o massa baixes.
|
||||
No és una mesura absoluta i es basa en la diferència entre les
|
||||
notes de l'estudiant i les mitjanes dels companys per cada enviament que avaluen.
|
||||
En general no se li hauria de donar massa "pes" a aquest component.
|
||||
<LI>El grau de confiança al puntuar els treballs dels companys. Això
|
||||
mesura si les notes d'un estudiant sobre un treball segueixen la mitjana de
|
||||
les notes dels companys . Aquesta mesura descompta L'esbiaixament de l'estudiant
|
||||
i fa la mitjana de les diferències absolutes entre les seves notes
|
||||
i les notes mitjanes dels companys. En teoria, si un estudiant puntua alt
|
||||
els treballs bons i puntua baix els no tan bons el seu grau de confiança
|
||||
és alt. Si se sospita que els estudiants en general són avaluadors
|
||||
pobres aleshores es poden incloure les notes del professorat en la mitjana
|
||||
de notes dels companys, cosa que que donarà més sentit al grau
|
||||
de confiança.
|
||||
<LI>La nota mitjana donada pel professorat a les avaluacions de l'estudiant.
|
||||
Això inclou tant les avaluacions preliminars fetes per l'estudiant
|
||||
en els treballs d'exemple com qualsevol nota que posa el professorat a les
|
||||
avaluacions fetes durant la fase d'avaluació de la tasca per part dels
|
||||
companys.. En general aquest component és, probablement, més
|
||||
important que l'esbiaixament i el rau de confiança de manera que, si
|
||||
és possible, se li ha de donar un "pes" més gran.
|
||||
</OL>
|
||||
|
||||
<P>Aquests cinc components es poden ponderar com es cregui més convenient
|
||||
per a la tasca encomanada. Per exemple, se li pot donar un pes més gran
|
||||
a la nota del professorat si es considera que la nota dels companys és
|
||||
només una petita part del total de l'avaluació. Alternativament,
|
||||
si el professorat només puntua una petita part dels enviaments es poden
|
||||
ignorar aquestes notes donant-les un pes de zero. Si la tasca deixa que siguin
|
||||
els estudiants qui posin notes i proporcionin retroalimentació aleshores
|
||||
els dos primers components es poden deixar a zero (o baixos) i qui determinarà
|
||||
les notes finals serà l'habilitat puntuadora dels estudiants.
|
||||
<P>Observeu que aquesta pantalla s'utilitza diverses vegades i les notes finals
|
||||
no es mostren als estudiants fins la fase final de l'avaluació. Un cop
|
||||
el professorat està satisfet amb les notes finals i llurs ponderacions
|
||||
ja les pot fer accessibles als estudiants.
|
||||
|
||||
|
||||
<p align="center"><b>El càlcul de la nota final</b></p>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<p>La taula d'aquesta pantalla mostra com es calculen les notes finals dels estudiants.
|
||||
|
||||
Les notes finals s'obtenen fent una suma ponderada de fins a cinc components:</p>
|
||||
|
||||
<ol>
|
||||
|
||||
<li>La nota del professorat sobre el treball enviat. És opcional però
|
||||
|
||||
s'utilitzarà si el professorat avalua el treball dels estudiants. Si
|
||||
|
||||
l'estudiant envia més d'un treball es comptarà la millor nota.
|
||||
|
||||
I "millor" significa el treball amb la més alta combinació
|
||||
|
||||
ponderada de nota del professor i de la nota dels companys.</li>
|
||||
|
||||
<li>La mitjana de les notes dels companys del treball enviat. Un altre cop,
|
||||
|
||||
si l'estudiant envia més d'un treball s'usa la "millor" nota.
|
||||
|
||||
La nota dels companys pot incloure ocasionalment la nota del professorat.
|
||||
|
||||
Aquesta nota es podria incloure al càlcul si el nombre de notes de
|
||||
|
||||
companys és molt petit o si es considera que les notes dels companys
|
||||
|
||||
estan esbiaixades (normalment cap a dalt) o mereixen poca confiança.
|
||||
|
||||
Si s'inclou la nota del professorat, aquesta es tracta de la mateixa manera
|
||||
|
||||
que les dels companys a l'hora de fer el càlcul de la mitjana.</li>
|
||||
|
||||
<li>L'esbiaxament de l'estudiant al puntuar el treball dels companys. Això
|
||||
|
||||
mesura si les notes de l'estudiant són o massa altes o massa baixes.
|
||||
|
||||
No és una mesura absoluta i es basa en la diferència entre les
|
||||
|
||||
notes de l'estudiant i les mitjanes dels companys per cada enviament que avaluen.
|
||||
|
||||
En general no se li hauria de donar massa "pes" a aquest component.</li>
|
||||
|
||||
<li>El grau de confiança al puntuar els treballs dels companys. Això
|
||||
|
||||
mesura si les notes d'un estudiant sobre un treball segueixen la mitjana de
|
||||
|
||||
les notes dels companys . Aquesta mesura descompta L'esbiaixament de l'estudiant
|
||||
|
||||
i fa la mitjana de les diferències absolutes entre les seves notes
|
||||
|
||||
i les notes mitjanes dels companys. En teoria, si un estudiant puntua alt
|
||||
|
||||
els treballs bons i puntua baix els no tan bons el seu grau de confiança
|
||||
|
||||
és alt. Si se sospita que els estudiants en general són avaluadors
|
||||
|
||||
pobres aleshores es poden incloure les notes del professorat en la mitjana
|
||||
|
||||
de notes dels companys, cosa que que donarà més sentit al grau
|
||||
|
||||
de confiança.</li>
|
||||
|
||||
<li>La nota mitjana donada pel professorat a les avaluacions de l'estudiant.
|
||||
|
||||
Això inclou tant les avaluacions preliminars fetes per l'estudiant
|
||||
|
||||
en els treballs d'exemple com qualsevol nota que posa el professorat a les
|
||||
|
||||
avaluacions fetes durant la fase d'avaluació de la tasca per part dels
|
||||
|
||||
companys.. En general aquest component és, probablement, més
|
||||
|
||||
important que l'esbiaixament i el rau de confiança de manera que, si
|
||||
|
||||
és possible, se li ha de donar un "pes" més gran.</li>
|
||||
|
||||
</ol>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<p>Aquests cinc components es poden ponderar com es cregui més convenient
|
||||
|
||||
per a la tasca encomanada. Per exemple, se li pot donar un pes més gran
|
||||
|
||||
a la nota del professorat si es considera que la nota dels companys és
|
||||
|
||||
només una petita part del total de l'avaluació. Alternativament,
|
||||
|
||||
si el professorat només puntua una petita part dels enviaments es poden
|
||||
|
||||
ignorar aquestes notes donant-les un pes de zero. Si la tasca deixa que siguin
|
||||
|
||||
els estudiants qui posin notes i proporcionin retroalimentació aleshores
|
||||
|
||||
els dos primers components es poden deixar a zero (o baixos) i qui determinarà
|
||||
|
||||
les notes finals serà l'habilitat puntuadora dels estudiants.</p>
|
||||
|
||||
<p>Observeu que aquesta pantalla s'utilitza diverses vegades i les notes finals
|
||||
|
||||
no es mostren als estudiants fins la fase final de l'avaluació. Un cop
|
||||
|
||||
el professorat està satisfet amb les notes finals i llurs ponderacions
|
||||
|
||||
ja les pot fer accessibles als estudiants.</p>
|
||||
|
||||
|
||||
@@ -1,7 +1 @@
|
||||
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Editar un comentari</B></P>
|
||||
|
||||
<P>Com en d'altres ítems hi ha un curt període de temps en què
|
||||
es pot esmenar el text dels comentaris. Fins que no ha passat aquest temps no
|
||||
es mostrarà el comentari a la tasca.</P>
|
||||
<P> </P>
|
||||
|
||||
@@ -1,62 +1,124 @@
|
||||
|
||||
<P ALIGN=CENTER><b>Elements d'avaluació</b></P>
|
||||
|
||||
<P>Per facilitar la puntuació una Tasca de taller ha de tenir un nombre
|
||||
raonable d'<b>elements d'avaluació.</b> Cada element hauria de cobrir
|
||||
una aspecte particular de la tasca. Típicament una tasca tindrà
|
||||
entre 5 i 15 elements per comentar i puntuar; depenent el nombre real de la
|
||||
mida i la complexitat de la tasca. S'accepta una tasca en grup de només
|
||||
un element i té una estratègia avaluadora similar a les Tasques
|
||||
de Moodle.
|
||||
<P>El tipus d'elements depenen de l'estratègia puntuadora de la tasca.
|
||||
<P><B>No qualificat.</B> Els elements són purament descripcions d'aspectes
|
||||
de la tasca. Se li demana a l'avaluador que comenti cadascun d'aquests aspectes.
|
||||
De la mateixa manera que a totes les altres estratègies puntuadores aquí
|
||||
també hi ha una àrea per a comentaris generals.
|
||||
<P><B>Acumulatiu.</B> Els elements tenen aquestes tres característiques:
|
||||
<OL>
|
||||
<LI>La DESCRIPCIÖ de l'element d'avaluació. Aquí s'hauria
|
||||
d'aclarir quin aspecte de la tasca és el que s'avalua. Si l'avaluació
|
||||
és qualitativa val la pena donar detalls del que es considera Excel·lent,
|
||||
Correcte i Pobre.
|
||||
<LI>L'ESCALA de l'element d'avaluació. Hi ha un nombre d'escales predefinit
|
||||
que van des de les senzilles escales de Sí/No fins a escales percentuals
|
||||
passant per escales multipunts. Cada element té la seva pròpia
|
||||
escala que cal escollir per encaixar amb la quantitat possible de variacions
|
||||
d'aquest element. Observeu que l'escala NO determina la importància
|
||||
de l'element quan es calcula la nota global; per exemple: una escala de dos
|
||||
punts té la mateixa "influència" que una altra de
|
||||
100 punts si els elements respectius tenen el mateix "pes"
|
||||
<LI>El PES de l'element d'avaluació. Per defecte els elements tenen la
|
||||
mateixa importància quan es calcula la nota global de la tasca. Però
|
||||
es pot canviar si es dóna als elements més importants un pes
|
||||
més gran que 1, i als menys importants un pes per sota d'1. Canviar
|
||||
els pesos NO afecta a la nota màxima perquè aquest valor es
|
||||
fixa a través del paràmetre Nota màxima de l'avaluació
|
||||
dels companys. Els pesos poden ser valors negatius tot i que aquest aspecte
|
||||
és experimental encara.
|
||||
</OL>
|
||||
<P><B>Marge d'error.</B> Els elements d'avaluació descriuran certs aspectes
|
||||
que han de ser presents en la tasca. L'avaluació es fa per la presència
|
||||
o absència d'aquests aspectes. El professorat ha de establir clarament
|
||||
quina nota posar quan tots els aspectes estan presents, quan un és absent,
|
||||
quan en manquen dos, etc. Si alguns aspectes són més importants
|
||||
que altres se'ls pot donar un pes més gran que 1. Aspectes menors poden
|
||||
tenir un pes inferior a 1. El compte global d'errors és la suma dels
|
||||
aspectes que manques. L'avaluador sempre pot fer un petit ajustament a aquestes
|
||||
notes suggerides.
|
||||
<P><B>Criteris.</B> Els elements donaran un conjunt de valors de "nivell"
|
||||
que s'utilitzaran per a puntuar la tasca. Els valors poden ser acumulatius o
|
||||
no. L'avaluador haurà de decidir quin valor correspon millor a cada treball.
|
||||
El professorat també ha de relacionar cada valor del criteri amb una
|
||||
nota suggerida que hauria de ser ordenada. L'avaluador sempre pot fer un petit
|
||||
ajustament a aquestes notes suggerides.</P>
|
||||
<P><B>Rúbrica.</B> Similar a l'anterior però amb més d'un
|
||||
criteri. El nombre de criteris es determina als paràmetres de la tasca.
|
||||
En cada criteri hi poden haver fins a cinc valors de "nivell". En
|
||||
una tasca determinada el nombre de nivells pot variar d'un criteri a un altre.
|
||||
Quan es determina un criteri un valor de nivell en blanc assenyala el final
|
||||
dels valors de nivell. Així algun criteri pot tenir dos nivells, un altre
|
||||
tres o un màxim de cinc. El criteri es pot ponderar. Els nivell es puntuen
|
||||
0, 1, 2, fins a 4. La nota de l'avaluació és una suma ponderada
|
||||
d'aquestes puntuacions.</P>
|
||||
|
||||
|
||||
<p align="center"><b>Elements d'avaluació</b></p>
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
<p>Per facilitar la puntuació una Tasca de taller ha de tenir un nombre
|
||||
|
||||
raonable d'<b>elements d'avaluació.</b> Cada element hauria de cobrir
|
||||
|
||||
una aspecte particular de la tasca. Típicament una tasca tindrà
|
||||
|
||||
entre 5 i 15 elements per comentar i puntuar; depenent el nombre real de la
|
||||
|
||||
mida i la complexitat de la tasca. S'accepta una tasca en grup de només
|
||||
|
||||
un element i té una estratègia avaluadora similar a les Tasques
|
||||
|
||||
de Moodle.</p>
|
||||
|
||||
<p>El tipus d'elements depenen de l'estratègia puntuadora de la tasca.</p>
|
||||
|
||||
<p><b>No qualificat.</b> Els elements són purament descripcions d'aspectes
|
||||
|
||||
de la tasca. Se li demana a l'avaluador que comenti cadascun d'aquests aspectes.
|
||||
|
||||
De la mateixa manera que a totes les altres estratègies puntuadores aquí
|
||||
|
||||
també hi ha una àrea per a comentaris generals.</p>
|
||||
|
||||
<p><b>Acumulatiu.</b> Els elements tenen aquestes tres característiques: </p>
|
||||
|
||||
<ol>
|
||||
|
||||
<li>La DESCRIPCIÖ de l'element d'avaluació. Aquí s'hauria
|
||||
|
||||
d'aclarir quin aspecte de la tasca és el que s'avalua. Si l'avaluació
|
||||
|
||||
és qualitativa val la pena donar detalls del que es considera Excel·lent,
|
||||
|
||||
Correcte i Pobre.</li>
|
||||
|
||||
<li>L'ESCALA de l'element d'avaluació. Hi ha un nombre d'escales predefinit
|
||||
|
||||
que van des de les senzilles escales de Sí/No fins a escales percentuals
|
||||
|
||||
passant per escales multipunts. Cada element té la seva pròpia
|
||||
|
||||
escala que cal escollir per encaixar amb la quantitat possible de variacions
|
||||
|
||||
d'aquest element. Observeu que l'escala NO determina la importància
|
||||
|
||||
de l'element quan es calcula la nota global; per exemple: una escala de dos
|
||||
|
||||
punts té la mateixa "influència" que una altra de
|
||||
|
||||
100 punts si els elements respectius tenen el mateix "pes"</li>
|
||||
|
||||
<li>El PES de l'element d'avaluació. Per defecte els elements tenen la
|
||||
|
||||
mateixa importància quan es calcula la nota global de la tasca. Però
|
||||
|
||||
es pot canviar si es dóna als elements més importants un pes
|
||||
|
||||
més gran que 1, i als menys importants un pes per sota d'1. Canviar
|
||||
|
||||
els pesos NO afecta a la nota màxima perquè aquest valor es
|
||||
|
||||
fixa a través del paràmetre Nota màxima de l'avaluació
|
||||
|
||||
dels companys. Els pesos poden ser valors negatius tot i que aquest aspecte
|
||||
|
||||
és experimental encara.</li>
|
||||
|
||||
</ol>
|
||||
|
||||
<p><b>Marge d'error.</b> Els elements d'avaluació descriuran certs aspectes
|
||||
|
||||
que han de ser presents en la tasca. L'avaluació es fa per la presència
|
||||
|
||||
o absència d'aquests aspectes. El professorat ha de establir clarament
|
||||
|
||||
quina nota posar quan tots els aspectes estan presents, quan un és absent,
|
||||
|
||||
quan en manquen dos, etc. Si alguns aspectes són més importants
|
||||
|
||||
que altres se'ls pot donar un pes més gran que 1. Aspectes menors poden
|
||||
|
||||
tenir un pes inferior a 1. El compte global d'errors és la suma dels
|
||||
|
||||
aspectes que manques. L'avaluador sempre pot fer un petit ajustament a aquestes
|
||||
|
||||
notes suggerides.</p>
|
||||
|
||||
<p><b>Criteris.</b> Els elements donaran un conjunt de valors de "nivell"
|
||||
|
||||
que s'utilitzaran per a puntuar la tasca. Els valors poden ser acumulatius o
|
||||
|
||||
no. L'avaluador haurà de decidir quin valor correspon millor a cada treball.
|
||||
|
||||
El professorat també ha de relacionar cada valor del criteri amb una
|
||||
|
||||
nota suggerida que hauria de ser ordenada. L'avaluador sempre pot fer un petit
|
||||
|
||||
ajustament a aquestes notes suggerides.</p>
|
||||
|
||||
<p><b>Rúbrica.</b> Similar a l'anterior però amb més d'un
|
||||
|
||||
criteri. El nombre de criteris es determina als paràmetres de la tasca.
|
||||
|
||||
En cada criteri hi poden haver fins a cinc valors de "nivell". En
|
||||
|
||||
una tasca determinada el nombre de nivells pot variar d'un criteri a un altre.
|
||||
|
||||
Quan es determina un criteri un valor de nivell en blanc assenyala el final
|
||||
|
||||
dels valors de nivell. Així algun criteri pot tenir dos nivells, un altre
|
||||
|
||||
tres o un màxim de cinc. El criteri es pot ponderar. Els nivell es puntuen
|
||||
|
||||
0, 1, 2, fins a 4. La nota de l'avaluació és una suma ponderada
|
||||
|
||||
d'aquestes puntuacions.</p>
|
||||
|
||||
|
||||
@@ -1,22 +1 @@
|
||||
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Notes finals</B></P>
|
||||
|
||||
<P>La taula d'aquesta pantalla mostra les notes finals i llur obtenció
|
||||
tal i com les veuen els estudiants. Si manquen valors en aquesta taula és
|
||||
possible tornar enrera i afegir-los. De fet hi ha dos ajustaments que es poden
|
||||
fer a les notes finals:
|
||||
<OL>
|
||||
<LI>Si cal afegir una nota de professor aleshores el treball es pot puntuar
|
||||
tot anant a la pantalla de Gestió de tasques del professorat i clicant
|
||||
a l'enllaç "Enviaments de l'estudiant per avaluar". Es pot
|
||||
valorar qualsevol altra enviament pendent. Un cop s'ha fet es torna la tasca
|
||||
a la fase 3 i es recalculen les notes finals. De forma semblant qualsevol
|
||||
avaluació que no hagi estat puntuada es pot valorar des de la pantalla
|
||||
de Gestió
|
||||
<LI>Si es desitja utilitzar un esquema ponderador diferent cal tornar a la Fase
|
||||
3 i clicar l'enllaç "Calcula les notes finals" i entrar els
|
||||
nous pesos. Un cop les notes han estat recalculades la tasca passa a la Fase
|
||||
4 per donar a conèixer les noves notes
|
||||
</OL>
|
||||
|
||||
<p></P>
|
||||
|
||||
@@ -1,14 +1 @@
|
||||
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Tasca puntuada pels companys</B></P>
|
||||
|
||||
<P>
|
||||
<P>Aquí es mostren les notes i els comentaris fets per cada treball enviat.
|
||||
Si es desitja es pot contestar a les avaluacions i triar de no acceptar-les
|
||||
(en aquesta fase). Si us trobeu en aquest cas aleshores escriviu la vostra rèplica
|
||||
al quadre del capdavall de la pàgina explicant les raons per les que
|
||||
no esteu d'acord amb l'avaluació. En acabat cliqueu el botó del
|
||||
peu de la pàgina i escolliu NO quan s'us demani si esteu d'acord amb
|
||||
aquesta avaluació.
|
||||
<P>Però si esteu d'acord amb l'avaluació només cal que cliqueu
|
||||
el botó del peu de la pàgina i trieu SÍ quan s'us demani
|
||||
si esteu d'acord amb l'avaluació.
|
||||
|
||||
@@ -1,31 +1 @@
|
||||
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Puntuació de les feines dels companys</B></P>
|
||||
|
||||
<P>Per tal de facilitar el fet de puntuar les feines dels companys s'ha dividit
|
||||
l'avaluació en un determinat nombre d'elements d'avaluació. Cada
|
||||
element cobreix un aspecte particular de la feina i depenent del tipus d'avaluació,
|
||||
per a cada element haureu de:
|
||||
<OL>
|
||||
<LI>Entrar una nota tot fent clic al botó adient o bé seleccionant
|
||||
el número que desitgeu del menús desplegable.
|
||||
<LI>Escriure una explicació al quadre Retroalimentació del perquè
|
||||
heu posat aquesta puntuació. Si penseu que la raó és
|
||||
obvia deixeu el quadre en blanc. Observeu, tanmateix, que el professorat pot
|
||||
veure la vostra avaluació i us pot demanar una puntuació si
|
||||
no hi veu cap explicació.
|
||||
</OL>
|
||||
|
||||
<P>En alguns tipus d'avaluació. s'us demanarà si diferents items
|
||||
són presents o absents, en d'altres s'us demanarà d'escollir quines
|
||||
afirmacions encaixen millor amb el treball que s'avalua. En aquests casos podreu
|
||||
ajustar la nota de l'avaluació fins que veieu que s'hi correspongui.
|
||||
<P>L'últim quadre del formulari us permet fer un comentari general sobre
|
||||
el treball. Això pot justificar la vostra avaluació. Ha de ser
|
||||
educat i el màxim de constructiu possible. Penseu que la vostra avaluació
|
||||
es mostrarà a l'estudiant que ha fet el treball.
|
||||
<p>Teniu un temps limitat, normalment a mitja hora, durant el qual podeu canviar
|
||||
de pensament i alterar les puntuacions o comentaris. Però un cop ha passat
|
||||
aquest temps s'envia una notificació a la persona que havia fet el treball
|
||||
que acabeu d'avaluar. A partir d'ara podreu veure la vostra avaluació,
|
||||
però no podreu canviar-la.</p>
|
||||
<P> </P>
|
||||
|
||||
@@ -1,7 +1,7 @@
|
||||
|
||||
<P ALIGN=CENTER><B>Puntuar les avaluacions dels estudiants</B></P>
|
||||
<p align="center"><b>Puntuar les avaluacions dels estudiants</b></p>
|
||||
|
||||
<P>Aquesta pantalla la utilitza el professorat per introduir la nota de l'avaluació
|
||||
<p>Aquesta pantalla la utilitza el professorat per introduir la nota de l'avaluació
|
||||
que ha fet l'estudiant durant les fases d'enviament i avaluació de la
|
||||
tasca. S'utilitza una puntuació relativament senzilla d'un màxim
|
||||
de 20. El professorat pot decidir què s'està avaluant i les puntuacions
|
||||
@@ -10,16 +10,16 @@
|
||||
facin comentaris crítics, en un nivell intermedi podrien destacar els
|
||||
punts més sobresortints o els menys destacables, i als nivells més
|
||||
baixos els estudiants haurien de dir, simplement, quins errors o inexactituds
|
||||
detecten.</P>
|
||||
<P>Si es desitja es pot mostrar l'avaluació d'exemple del professor per
|
||||
detecten.</p>
|
||||
<p>Si es desitja es pot mostrar l'avaluació d'exemple del professor per
|
||||
tal que els estudiants tinguin un punt de comparació. Els comentaris
|
||||
del propi professor poden servir com a banc de proves.</P>
|
||||
<P>Es pot desar la nota de l'avaluació fent clic en el botó adient
|
||||
del propi professor poden servir com a banc de proves.</p>
|
||||
<p>Es pot desar la nota de l'avaluació fent clic en el botó adient
|
||||
del capdavall de la pàgina. Hi ha la possibilitat de repetir la puntuació
|
||||
durant el temps d'edició. Però un cop ha passat el temps es fa
|
||||
accessible als estudiants els comentaris del professor. La nota de la puntuació,
|
||||
tanmateix, no es revela a l'estudiant fins que no es fan públiques les
|
||||
notes finals. La raó és evitar la confusió entre la nota
|
||||
del treball i la nota per l'AVALUACIÓ d'aquest treball que no és
|
||||
massa clara entre els estudiants durant les primeres etapes de la tasca.</P>
|
||||
massa clara entre els estudiants durant les primeres etapes de la tasca.</p>
|
||||
|
||||
|
||||
Some files were not shown because too many files have changed in this diff Show More
Reference in New Issue
Block a user